L'últim ‘bad boy'

E

Cada cultura té els seus personatges incòmodes o impresentables, que, contra tot pronòstic, acaben fent-se un lloc destacat dins el sistema literari. Amb figures com Arthur Rimbaud o Allen Ginsberg s'entén que el fenomen ens acompanya fa segles.

El desembre passat, a Londres, va morir el darrer bad boy de la cultura anglesa, el poeta, narrador, guionista, dramaturg, memorialista, traductor i actor Christopher Logue (1926-2011). La seva mare, casada amb un funcionari de correus, sempre explicava com tothom que la coneixia la planyia per haver tingut un fill com Christopher. Ell mateix, a la seva autobiografia, El príncep blau (1999), es va descriure com un bergant o un bandarra. Però va arribar a rebre el nomenament de comandant de l'Imperi Britànic l'any 2007.

Va abandonar els estudis per allistar-se als famosos Black Watch o Guàrdia Negra. Després, va passar dos anys a la presó, a Palestina, per la revenda de vals que havia robat de l'exèrcit. El 1951 es va instal·lar a París, on es va fer amic de Henry Miller, George Plimpton i Samuel Beckett. El 1953 va començar la seva carrera de poeta. A la dècada de 1960 va escriure novel·les porno per guanyar-se la vida. Altre cop a Londres, va encapçalar el moviment poètic de protesta social i política. Bertrand Russell el va col·locar al seu famós Comitè dels 100. Paral·lelament va gravar amb EMI diversos discos on unia jazz i poesia. El 1971 va actuar com a Richelieu a The Devils, de Ken Russell. Etcètera.

Ara bé, Logue no serà recordat pas per les seves excentricitats sinó per les seves extraordinàries recreacions poètiques de La Ilíada, d'Homer. Tot va començar el 1959, quan la BBC li va encarregar una adaptació radiofònica del poema èpic. Logue va quedar enganxat de per vida. Es va passar literalment mig segle recreant Homer, una tasca que va desembocar en la publicació de cinc volums sota el títol genèric de War Music, entre el 1981 i el 2005. El diari The Telegraph va calcular que Logue, tan llepafils i perepunyetes, recreava tres versos al mes, de manera que acabaria la seva tasca el 2080!

War Music és una autèntica obra mestra de la poesia anglosaxona moderna. A més, forma part d'una llarga i nodrida tradició de recreacions d'Homer en llengua anglesa, que acaba de donar el seu darrer fruit al sensacional Memorial, d'Alice Oswald. De l'obra de Logue, el gran Louis MacNeice va declarar que, respecte a Homer, “la sang era més sagnant, i el fat més fatal”. Lawrence Durrell va dir que “tant de bo que Homer fos tan bo”. I George Steiner va afirmar que al llarg dels segles “cap classicista, cap crític ha fet veure d'una manera tan concisa l'impacte real d'Homer”.

Amb traductors de la talla de Carles Miralles o Francesc Parcerisas no entenc per què la poesia catalana no té l'Homer de Logue.