‘This is the end'

Impressionant títol el d'aquest àlbum de petites dimensions que publica La Galera i que va ser editat originàriament a Califòrnia per Chronicle Books. I quan diem “petites” volem dir petites, 12 x 16 cm (mida de recordatori?, de missal?). Si el títol té alguna cosa de brutal, la imatge de la portada d'alguna manera la suavitza: un al·lucinat dinosaure, ben segur perplex davant el futur que l'espera, la presideix. Això és el que anomenem “comprensió prèvia a la lectura” (em sembla que ja n'hem parlat altres vegades): sense obrir el llibre, amb la imatge de la portada i la tipografia, ens podem fer una idea del seu contingut. La contraportada, però, referma l'impacte del títol: la mort, en la seva típica representació de capa, caputxa i daga, saluda amb un “hola” el desprevingut avi que no l'espera.

El volum que tenim a les mans voreja la frontera amb el que seria un llibre de còmic o de tira còmica. Humor negre, ironia i enginy són els components fonamentals en què es basa la feina dels autors. Són morts els amics del dinosaure, els companys de l'arbre solitari (un d'ells és una tauleta baixa), i també els del casset o els d'una gallina de Kentucky (“Els teus amics són deliciosos”, li diu un obès consumidor de cuixes de pollastre arrebossades). Amb una línia de dibuix neta i clara, sense cap ni un artifici virtuosístic, Monsen dibuixa els personatges que lamenten i es dolen de la desaparició dels seus companys o congèneres (el mitjó desaparellat, l'avi, la bossa de mà passada de moda) i aconsegueix que siguin ben expressius gràcies a la forma dels ulls esbatanats i l'aïllament.

L'àlbum enfoca el tema de la mort, desaparició o abandó, des d'un vessant còmic que té tant de tendre com de desesperat i que no fa cap mena de concessió, com tampoc en fa cap el fet de morir o desaparèixer, perquè és llei de vida i és inevitable. L'estil del dibuix perfilat amb negre prové del còmic, i tant els fons, quan hi són, com les figures estan pintats amb colors esmorteïts, pàl·lids, tons pastel i sempre emblanquinats. No tenen ombres ni volums. Tot és senzill i prest a evaporar-se. Té gràcia. Els amics del ninot de neu són bassals, els de la llet van caducar dimarts i els del zombi són morts... vivents.

L'editora ens diu que els autors estan molt satisfets de la versió catalana, especialment de la paraula “conxo”, que apareix diverses vegades per qualificar l'estat catatònic dels protagonistes enfrontats a la seva desaparició forçosa.