La cosa és fer soroll

En primer lloc es pot pensar que Al borde del abismo és la peripècia d'un aspirant a suïcida, dalt de la cornisa d'un hotel, i els intents de la policia per dissuadir-lo. En segon lloc, tenim un flashback que ens mostra el passat d'aquest home, i potser llavors comencem a pensar que la pel·lícula ens l'explicarà. Però en tercer lloc acabem descobrint que darrere de tot això s'amaga un engany monumental, que tot és una farsa perquè es desenvolupi una altra cosa, que la veritable història va per un altre costat, proper al thriller d'enganys i suspens. Doncs bé, en aquesta progressió del desconcert en què es veu immers l'espectador a l'hora de veure un film com aquest està la seva única raó de ser: confondre l'audiència però no per tal de fer més complex el relat, sinó simplement perquè allò que sembla una estructura perfectament construïda és un galimaties. I el que podria tenir un to inquietant, misteriós, finalment és la narració banal d'un d'aquests robaments perfectes que poblen la història del cinema com bolets a la tardor. El muntatge paral·lel no deixa res al descobert, els secundaris actuen com titelles activats tant per la mecànica del relat com pels responsables de la pel·lícula i, el que és pitjor, el presumpte suïcida i la policia que vol impedir el gran salt al buit acaben introduint un romanticisme més aviat rudimentari en tot aquest embolic. Què és, doncs, Al borde del abismo? Una mostra més de la degradació del cinema de consum immediat, que ni tan sols ens proporciona el plaer d'estar ben tramat, de ser versemblant, de ser creïble. La primera pel·lícula del danès Asger Leth feta a Hollywood no augura precisament una carrera brillant.