Alegries del pagador

Manuel Foraster (Sabadell, 1949) debuta amb Factures pagades, una novel·la que és la primera del que, segons se'ns diu a la solapa, serà una trilogia. Hi va haver uns anys, no gaire reculats, en què qualsevol autor que proclamés que estava fent una trilogia, una tetralogia, una pentalogia… era d'improvís catapultat tres dècades enrere, i no sense escarni. I és que ens mirem i remirem avui moltes d'aquelles magnes obres d'escriptors i cineastes i, com si diguéssim, ens tremolen els mitjons.

Dit això, tant de bo Factures pagades continuï. Inserida en la cruïlla dels anys 70 i 80, l'autor ens explica i s'explica a través d'un relat minat d'autoficció, i sobretot d'una corrua de referències artístiques que l'han conformat fins avui. No es pot ben bé parlar de novel·la de formació (en tot cas, més intel·lectual que emotiva), i és que no hi veiem l'evolució del personatge en aquells anys, no detectem la rarificació d'un caràcter, tot i que sí un camí que tracta de ser de perfecció.

El llibre és un vaivé inexorable de fets i personatges, sostingut amb un devessall verbal òptim, no gaire usual en aquestes dates pròximes als productes de Sant Jordi. S'hi parla d'una època passada, però l'impuls narratiu emmiralla constantment el passat des del present, i això és bo, i alhora saltem de Nàpols a París, i d'aquí a Berlín i Boston i Tunis i Barcelona i Sabadell i Ciutat de Mèxic i de retorn sempre a Nàpols, on viu la italiana Micaela, la dona que acompanya Foraster (cosmopolita, desarrelat, sabadellenc, irònic, hedonista, sobretot divagatori) al llarg del viatge.

Foraster ens parlarà de la feina de professor a Nàpols, de la vida lleugera arreu del món, fent de periodista que segueix la remor de Barcelona a distància… i tot cosit amb un ús de la cita i la referència erudita que, alhora que impulsa la giràndola de la identitat d'un individu jovenívol i voraç, ens acaba fent preguntar per què (és una elecció estètica estructural, és clar, però a estones molt insidiosa). Tot hi cap, en aquesta novel·la, des de l'esment al Grup de Sabadell o al boxador Antonio Torres fins a una anècdota de Lévi-Strauss, un fragment de La cantant calba, un retrat de Miquel Barceló, i mil anotacions de símbols culturals i intel·lectuals i artístics… sovint el comentari s'entrevia de mundanitat i gràcia, però el torrent de vegades ens ofega i enyorem més argument. I trobar, al capdavall, el que se'ns prometia: l'equilibri de la balança entre allò que hem de donar per viure i allò que esperem rebre; les factures que van i vénen, en definitiva… un símil crematístic –les factures– que ens situa al salt de la utopia al postmodernisme, de la llibertat i la descoberta permanent fins al possibilisme i l'individualisme material.

Llegir la novel·la de Foraster com un fris generacional és un error, tot i que se'ns dibuixa amb frescor la persona que viatja airosa en aquells anys, que viu amb intensitat cada instant, i tot plegat se'ns transmet amb eloqüència i talent. El personatge farà mitjana amb la realitat, i el que ens brinda Factures pagades és un esforç feliç per oferir un esperit digne en el present. La gran preocupació és vigoritzar el passat, ressuscitar-lo. Literàriament associem la memòria (la reconstrucció del jo, els canvis que comporta el pas del temps) a un ritme lent, demorat, a la respiració sintàctica sigil·losa. Per a mi el que fa singular i edificant aquest llibre és el nervi expressiu, el ritme que cavalca amb brio sense renunciar al detall i a la frase cisellada amb personalitat, elegant i fibrosa, sense cap caiguda violinística, tot i el llast del name-dropping.

M'encanta la col·lecció Ull de Vidre, la col·lecció en català de l'editorial Tusquets; em fa pensar en un lleó devorat per mosques. Enmig de llibres de Henning Mankell (n'hi ha gairebé una vintena), s'hi encaua una secta d'autors i llibres (Una vida al carrer, d'Ibáñez Fanés, En defensa pròpia, de Jacint Verdaguer, Un dia tranquil, de Ponç Puigdevall) que ens retornen a la bona literatura, sense concessions. Factures pagades en forma part i a fe que el recomano.