A-petit

“Són festivals petits, que volen ser petits, que donen prioritat a l'interès cultural i la proximitat, que donen a conèixer propostes de qualitat –en molts casos, poc conegudes i arriscades–, i que tenen en compte l'entorn i la població on es realitzen”: amb aquestes paraules es va presentar, fa un parell de setmanes, el col·lectiu de festivals A-petit, del qual formen part l'Aphònica (Banyoles), el Poparb (Arbúcies), el Festus (Torelló), l'Invictro (Vic), el Faraday (Vilanova i la Geltrú) i el Palmfest (l'Hospitalet de l'Infant).

La creació d'aquesta xarxa cultural, repartida pel territori, que reivindica la descentralització d'aquest fet cultural que és la música independent, en molts dels casos promocionant artistes del país, i, sobretot, tenint en compte les darreres i reeixides fornades de grups, no deixa de ser una gran notícia, per dos motius: el primer, perquè es deixa enrere certa mania persecutòria individualista que acostumen a dur a sobre els promotors de festivals, les guerres fratricides que eren tan habituals en el passat, i es pacten unes bases sòlides de comunicació i de col·laboració dins un marc estable; el segon motiu, perquè aquest col·lectiu és el reflex, dins el vessant de la creació d'esdeveniments, d'aquesta generació musical excelsa que en els darrers cinc anys ha revolucionat i ha renovat el panorama nacional. Per molts anys.