Anècdotes de l'esplendor
L'exposició Catalunya 1400 està completament adreçada al gran públic, però, tal com assenyala Rafael Cornudella, ha estat l'excusa per poder fer nous avenços científics en la investigació sobre el gòtic internacional català. Dins de l'exposició, s'amaguen noves recerques i anècdotes sucoses.
Els dibuixos amagats
Una de les peces més espectaculars de l'exposició és el Retaule de sant Miquel arcàngel (1440-1445), que Bernat Martorell va realitzar per a l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles (Garrigues). Avui dia, al Museu Diocesà de Tarragona, el grandiós retaule, amb la figura central de sant Miquel que trepitja el cap del dragó, amaga alguns secrets. Al revers de la peça, que s'ha deixat a la vista per al visitant de la mostra, s'hi poden veure clarament dos dibuixos fantàstics molt naturalistes, que segons els experts són del mateix Martorell. S'hi veu el cap d'un home jove i, més amunt, el d'un home amb barba. Cornudella no considera que aquests dibuixos, fets amb carbó i guix, siguin models o esbossos. “És més aviat un exercici de demostració de la mestria, lúdic o d'entrenament”, afirma. En tot cas, són una meravella.
Un retaule repartit pel món
Una de les circumstàncies per les quals val la pena visitar l'exposició és ser testimoni de la tornada a Catalunya de quatre de les taules del Retaule de sant Jordi, també de Martorell, una obra que, segons els experts, hauria fet per a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat entre el 1434 i el 1437. El que es desconeix és el motiu pel qual la peça va anar a parar a una col·lecció privada, la de Francesc de Rocabruna, baró de l'Albí. Quatre dels compartiments els va comprar un antiquari francès, que, per vendre-se'ls millor, els va fer passar per art francès. Els Amics del Louvre van comprar-los el 1905 i, poc després, l'obra es va atribuir a Martorell. Al Museu del Louvre s'exposen habitualment totes quatre.
La que s'ha considerat la peça central del retaule, Sant Jordi matant el drac, es troba a l'Art Institute de Chicago, on va anar a raure a través del col·leccionista estatunidenc Charles Deering, el promotor del Palau Maricel de Sitges, que finalment es va endur la peça als EUA. Al Museu d'Art de Filadèlfia, es troba, segons ha pogut identificar Santiago Alcolea, una altra peça, amb una Mare de Déu. Pel que fa a la predel·la del retaule, es desconeix la seva localització.
El missal que no s'exposa mai
El Missal de santa Eulàlia, de la catedral de Barcelona, està considerat una de les obres mestres dels llibres il·luminats del gòtic internacional. El seu autor és Rafael Destorrents, que va realitzar el llibre per encàrrec del bisbe Joan Ermengol i estava destinat a a l'ús litúrgic de la mateixa basílica.
Aquesta obra mestra amaga, però, una altra obra mestra al seu primer full. Es tracta d'una representació del judici final, que el pare Josep Maria Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, qualifica de “Capella Sixtina en miniatura i pergamí”. És per aquest full, crucial en la història de l'art català, que s'exposa el llibre al MNAC, amb una pantalla al costat que mostra els detalls de l'obra. El llibre és “una joia totalment vigilada”, que no es presta mai, i que tampoc no s'exposa al museu de la catedral de Barcelona.
