Vuit Deskarats
El grup amerenc Deskarats publica el seu cinquè disc, ‘Festival', que presenta avui a la sala Tourmix
Tretze anys, cinc discos i una estabilitat poc habitual en un grup de vuit músics, que continuen inalterablement fidels al projecte Deskarats. Com s'aconsegueix això? “Amb ganes i il·lusió, perquè tots mantenim la mateixa il·lusió pel grup que quan vam gravar el primer disc”, diuen els membres del grup amerenc. Acaben de publicar el seu cinquè disc, Festival –“Es diu igual en català, en castellà i en anglès”, argumenten–, un treball autoeditat que es pot descarregar des del seu web, gratuïtament o amb una aportació econòmica voluntària, i que aquesta nit presentaran a la sala Tourmix de Girona (23.30 h). L'entrada costa tres euros, i cinc euros amb el CD inclòs. A més, com que es tracta d'un concert d'escalfament del festival Rude Cat, que tindrà lloc demà a La Mirona de Salt –amb Bad Manners i, entre altres grups, els Toasters del seu amic Bucket, que els va produir els seus dos discos anteriors: DKS i Disseminat s/n–, els que hagin comprat una entrada del Rude Cat podran adquirir l'entrada i el CD de Deskarats per tres euros.
Deskarats són Francesc Romero, Tico, veu; Gerard Cornellà, guitarrista i també dissenyador de la portada del disc, una pin-up catalana, amb barretina i tot; Josep Ferriol, guitarra; Lluís Figueras, baix; Pere Jordà, bateria; Pol Riubrugent, trompeta; Josep Monserrat, saxo alt i baríton, i Jaume Castañé, saxo tenor. El grup ha canviat els teclats per una segona guitarra, i en directe els acompanya el percussionista Marc Sánchez. En el disc també han col·laborat les Sey Sisters.
Canvi de productor
Un altre canvi ha estat el productor, que en aquest cas ha estat Enric Carbonell, “guru del reggae català”, que va enregistrar aquestes dotze cançons entre el maig i el juny passat al Dr. Nr Muzzik Studio de Torelló.
El disc s'obre amb tot un talismà dels Deskarats, Príncep de Pallumba 5 –el príncep surt en tots els seus discos–, del qual s'ha fet també un videoclip. En aquest disc, hi ha reggae (Escarabats i rates) i invocacions a Pérez Prado (Mambo Jambo), però sobretot ska, per rememorar la seva gira a la Xina i Hong Kong –All in Macau i 9.977 km, que és la distància, en línia recta, entre Amer i Macau–, per parlar de desastres ecològics –El compte enrere, amb un cor de nens al final–, de la llei del tabac –Fumar tenia un preu–, d'amor –Punt i a part– i d'una Catalunya que ha arribat a la majoria d'edat i es vol emancipar d'Espanya, a Fem i serem.