Carme Sanglas al Belvedere de Viena

El país està ple d'artistes isolats al seu cau de llum i de foscor, plantejant-se interrogants i responent-los ells mateixos. Carme Sanglas (Barcelona, 1953), des d'Ordis estant, ha anat teixint una obra arcaica i alquímica, a voltes qualificada d'il·lustració i a voltes de pintura en majúscula. L'exposició Gold, que s'ha inaugurat al Palau Museu Belvedere de Viena, l'ha triada per compartir cartell amb artistes de primer nivell internacional. “La pintura és la poderosa acció de transformar la matèria en coneixement”, ens diu l'artista al llibre Ors i cendres, publicat per la galeria No+ art 3.14, de Girona.

Sanglas ha creat un món suggeridor de somnis intemporals entre dos pols, la llum i la foscor, la presència i l'absència, l'or i les cendres. Influïda per la doctrina hindú, l'or és la llum mineral, la imatge del sol en l'home, l'or simbolitza tot el que és superior. En paraules escrites de Cirlot, “l'or constitueix l'element essencial del simbolisme del tresor amagat o difícil de trobar, imatge dels béns espirituals i de la il·luminació suprema”. La cendra simbolitza l'instint de mort i la dissolució dels cossos. Per a l'artista, l'or és la matèria en la seva màxima projecció, que no es deteriora ni sotmet als canvis; les cendres, darrera descomposició i barreja de tots els fragments, constitueix el punt final per poder començar novament el camí ascendent.

Carme Sanglas és capaç de convertir una figura, un objecte, en una icona. Obra de ressonàncies arcaiques, entre egípcies i tibetanes, enlaira detalls d'una realitat espiritual a la categoria d'iconografies poètiques. Pinta al tremp sobre taula, i hi afegeix pa d'or en algun detall. Sovint, acut a la mitologia clàssica per donar sentit a l'esoterisme i alquímia que es desprèn del seu estil depurat. I així, hi trobem Venus i la mort, les hores són platejades, la muntanya daurada, l'ocell d'or, l'arbre d'aigua, el viver de mercuri o l'or diví, títols tots de les seves obres.