Prismes i òptiques

El rejoveniment és evident. No només de l'edat física, sobretot de la manera d'entendre no només el sardanisme en particular, sinó també la sardana i la cobla en general. La Federació Sardanista de Catalunya ha renovat la seva junta, i això podria fer pensar en un canvi de rumb en la gestió de la festa sardanista i la revaloració de la festa amb sardanes, dos conceptes que mereixen accions diferents. Molts dels seus membres són cares conegudes en el sector, amb veus i activitats gairebé ancestrals de tan arrelades. Des de prismes molt diversos: el musical, l'organitzatiu, l'artístic, el de la dansa, el festiu, el de la gestió, el de l'associacionisme... Una experiència que significa una visió perimetral àmplia sobre el fenomen social que ha representat històricament la sardana i, sobretot, l'evolució recent del sardanisme. Una experiència que no ha de significar continuisme.

El sardanisme ha de revisar el paper de la festa sardanista. La festa tradicional, la festa popular, és un fenomen viu que ha d'estar inapel·lablement vinculat a la societat. Ha de tenir una funció i, si la vinculació es deteriora (com ha estat el cas de la festa sardanista), se n'ha de saber el motiu. I actuar. El manteniment de la festa sardanista és important, però encara molt més important és el paper de la sardana en la societat. Es poden ballar sardanes, es poden sentir sardanes i es pot estimar la sardana sense necessitat de ser sardanista, i per tal que la societat recuperi la importància social de la sardana, se l'ha de poder fer seva, l'ha de poder sentir com a pròpia, i ha de saber que això el singularitza. La sardana i la cobla no poden ser patrimoni exclusiu del sardanisme. És la gran assignatura pendent de la gestió del sardanisme actual, i la nova Federació Sardanista de Catalunya hi té molt a dir.