cultura

motel

Barstow

Sí, era ell

Uns nois d'un poble gran proper a Barcelona el van convidar a fer una tertúlia literària amb en Quim Monzó. Van quedar que agafaria el tren de les vuit i que l'anirien a recollir a l'estació. “Anirem passejant fins a la sala on farem l'acte, és aquí mateix”, van anunciar-li després de saludar-lo. “Abans us volem presentar un admirador”, afegiren. Van trencar per carrers silents, de poble treballador que es lleva ben aviat, fins que van sortir a una plaça il·luminada. Llavors el van fer entrar en un bar presidit per una barra de zenc llarga i polida. L'amo, que estava traient la pols a les ampolles de les lleixes, va deixar la baieta, es va eixugar les mans al davantal blanc, i es va girar per saludar-lo. En Pere Calders va allargar la mà afablement, però sense entendre encara el perquè d'aquella coneixença forçada. Quan cafeter i escriptor van ser davant per davant, les mans a punt d'encaixar, el narrador va exclamar: “Però, si sóc jo!” I per bé que no recordava haver preparat mai ni un tallat, en Calders va haver de reconèixer que l'home d'ample front, cara arrodonida, ulleres de carei i un permanent somriure murri, que servia cafès darrere la barra d'aquell bar d'un poble gran proper a Barcelona, era ell.

Això podria ser un conte, com Antaviana podria ser el nom d'un continent. De fet els contes de Pere Calders van formar molts lectors fins no fa pas tants anys. Ara ja no, ara la xarxa ha homogeneïtzat els gustos, està fent desaparèixer les literatures nacionals i ha ensorrat les editorials. I quan mors, restes a internet, però desapareixes de la memòria, que és la que valdria si tinguéssim una mica de dignitat. I això tampoc no és un conte. Amb un vell i espellofat exemplar de Tots els contes 1936-1967 (Llibres de Sinera) es van formar uns quants joves lectors que volien una literatura catalana moderna i en sintonia amb el món. Descobrir la contemporaneïtat de Calders i la connexió amb les cultures preeminents de l'època va atraure lectors al català. L'èxit aclaparador d'Antaviana (ed. 62), l'espectacle que Dagoll Dagom va estrenar l'any 1978 a la Sala Villaroel, va multiplicar l'efecte modern i cosmopolita de l'obra de Calders.

Ara, tants anys d'oblit després, a l'Almeria Teatre hi representen Invasió subtil i altres contes. Qui recordi qui és no s'ho hauria de deixar perdre. En entrar a la sala en penombra l'escriptor ha mirat a l'escenari i ha exclamat: “Si sóc jo!” Els espectadors han fet callar l'intrús.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PATRIMONI

Tortosa lidera una candidatura mediterrània per declarar les fortificacions patrimoni mundial

TORTOSA
CINEMA

Arrenca l’in-FCTA, el festival de cinema de la Terra Alta

BOT
cinema

El 15è Cerdanya Film Festival reuneix més d’un centenar de professionals a Puigcerdà

Puigcerdà
PATRIMONI

Generalitat i Diputació es reparteixen la gestió del castell monestir d’Escornalbou

RIUDECANYES
música

David Bisbal inaugura avui la 17a edició del Sons del Món de Roses

Roses
Cultura

La primera versió manuscrita de la sèrie ‘Cançons a Mahalta’, al Fons Màrius Torres

Lleida
Música

‘Fruit del deliri’ d’Oques Grasses supera a Spotify els 30 milions de reproduccions

barcelona
patrimoni

El Saló Sant Jordi torna a ser renaixentista

Barcelona
ARTS EN VIU

El FITT suma actuacions musicals al cartell teatral

BARCELONA