Realitat de la nova narrativa

Un dels al·licients de les darreres dècades de la literatura catalana ha estat poder veure néixer i desenvolupar-se nous escriptors, tot i les dificultats d'una normalitat que cada dia sembla més llunyana, per no dir impossible. Poetes, narradors, dramaturgs, assagistes, traductors i editors han bastit un edifici que dóna fruits, malgrat les tendències refractàries dels grans mitjans de comunicació, especialment una televisió pública, que continua tractant la nostra literatura com un afer aliè, sense atrevir-se a fer una aposta pel patrimoni del país. No hauria de ser així i crec que seria bo per a tots que apareguessin autors del talent dels que us presentem avui, com és el cas del consolidat Francesc Serés –una realitat tot i no haver arribat als quaranta anys– i el debutant Jordi Nopca, un dels escriptors amb més projecció, que encara no ha arribat ni als trenta. En l'article que signa Lluís Llort es parla de narradors destacats que acaben de publicar per primer cop, com és el cas de l'esmentat Nopca a més de Marina Espasa i Marià Veloy. La llista de la narrativa la podríem ampliar amb noms com Anna Carreras, Muriel Villanueva, Montse Banegas, Martí Sales, Pere Antoni Pons, Laura Fernández, Ramon Erra, Pere Guixà, Llúcia Ramis, David Parra, Andreu Gomila i un llarg etcètera, que només necessitaria un suport més ampli per fer-se visible i poder accedir a una mica més de públic. Les coses, però, no són fàcils. I potser això provoca que la lluita sigui més complicada i la selecció ens faci més forts. Em pregunto sovint com seria tot plegat en condicions més o menys normals, sense la dispersió lingüística provocada per l'estat de les autonomies i les batalles polítiques que han tingut la llengua en zona de foc creuat.

El que podem assegurar els que seguim les novetats és que la renovació està assegurada. Només cal que es mirin la col·lecció de relats breus Mossegar la poma. Serés, que destaca a la crítica d'obertura Jordi Llavina, té estil, idees i mirada. Quaderns Crema hi ha confiat i la seva obra té una gran projecció. Serés té fusta i es mereixeria un bon reconeixement dels lectors.