cultura

Història

Esquerra ‘mexicana' de Catalunya

El desembre del 1941 els diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Corts espanyoles, Jaume Aiguader, Joan Casanelles, Pere Ferrer, Joan Lluhí, Josep Mascort i Josep Tomàs i Piera, sol·liciten a la presidència de la institució republicana que es reuneixi la Comissió Permanent de la cambra per reprendre l'activitat política de la República des de Mèxic, atesa la impossibilitat de fer-ho des d'Europa a causa dels totalitarismes latents.

Aquest és el punt de partida de la història d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'exili mexicà, on va arribar la major part d'exiliats catalans –es calcula que uns 4.000– després de fer escala a França entre el 1939 i el 1941.

El 1980, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, Heribert Barrera es converteix en el president de la cambra succeint Francesc Farreras i Duran, que n'havia estat elegit el 1954 a l'exili i que renuncià a la renovació del càrrec. La celebració de les eleccions i la Transició democràtica suposen la cloenda de la diàspora catalana. Entremig, i durant quaranta anys, ERC sobreviu amb tenacitat per mantenir la flama de la catalanitat, com en deixa constància aquest diccionari biogràfic impulsat per la Fundació Josep Irla en col·laboració amb l'Instituto Nacional de Antropología e Historia de Mèxic per preservar la documentació del partit generada en terres mexicanes.

Esquerra a Mèxic 1941-1980 el formen un total de 274 fitxes biogràfiques de militants, de les quals 14 són de dones, i que vénen precedides d'una breu història del partit a Mèxic, a càrrec de Josep Vall, complementada amb els llistats dels presidents del partit i dels diversos consells directius. Alguns dels protagonistes són molt coneguts i els trobem habitualment en el relat de l'exili perquè formaren part de l'elit política i intel·lectual, però n'hi ha molts d'altres d'anònims. Entre la militància republicana trobem els germans Jaume i Artemi Aiguader o els Escofet de Vilanova i la Geltrú. Dalmau Costa, un dels puntals del finançament del partit, ens remet al restaurant Embassadeurs, propietat seva. Agustí Cabruja, Màrius Calvet, Josep Maria Francès o Josep Navarro i Costabella ens transporten al món del periodisme d'abans de la guerra, mentre que Josep Maria Poblet i Artur Bladé esdevenen els responsables de fixar l'exili mexicà en l'imaginari català a través de les seves memòries i obres testimonials. Tots ells formaven una gran família que tenia el punt de trobada a l'Orfeó Català.

Una part de la memòria històrica

Aquest és un llibre que contribueix a la recuperació d'una part de la memòria històrica del país des de la militància política a ERC. Alhora dota els estudiosos i interessats en el període d'una eina per aprofundir en la història de l'esquerra nacional catalana, al mateix temps que és un bon complement al Diccionari dels catalans d'Amèrica (1992) dirigit per Albert Manent. Com sempre passa amb aquest tipus d'obres, hi ha fitxes que es poden revisar i ampliar però el resultat final compensa amb escreix.

Esquerra a Mèxic 1941-1980 Coordinació: Josep Vall Editorial: Fundació Josep Irla Pàgines: 320


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.