Novel·la
Jordi Capdevila
Els derrotats de totes les guerres
Fa dos anys, Antoni Vives va sorprendre tothom amb la seva primera novel·la, El somni de Farringdon Road, un relat global sobre la Guerra Civil que tenia com a protagonistes les Brigades Internacionals i que va ser reconeguda per milers de lectors i el premi Crexells. Un gran clam de tolerància, altruisme i amor narrat amb una bona dosi d'enveges, odis, venjances, assassinats i escenes de guerra.
L'acollida que va tenir aquest retrat ampli, nítid i profund del conflicte bèl·lic va animar Vives a recrear què va passar després del seu acabament. Una mena de reflexió sobre els primers anys de la postguerra amb la intenció d'aprofundir en “les grandeses i les misèries, les patologies i les possibilitats del moment actual”, segons ha declarat. Un objectiu prou atractiu per l'autor si tenim en compte que és tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per CiU i historiador d'ofici. El resultat d'aquesta necessitat de gratar en els temps més obscurs del nostre passat és Les banderes de l'1 d'abril, que acaba de publicar La Magrana.
Una altra novel·la global, però amb escenaris i protagonistes molt diferents, alguns de reals, altres d'imaginaris, i amb la mateixa atmosfera de misteri, il·lusions, patiments, enveges i traïcions que en la novel·la anterior. I amb venjances de la més baixa estofa, l'actitud més estesa en totes les postguerres.
El relat s'inicia el mateix dia que acaba el conflicte amb l'entrada dels franquistes a Chinchón, una ciutat del voltant de Madrid i la darrera de tot l'Estat a ser conquerida. Aquesta ciutat castellana compartirà escenari amb la mateixa capital d'Espanya, a més de Tarragona i Barcelona. També hi haurà incursions al setge alemany a Leningrad, protagonitzades per membres de la División Azul. Precisament la novel·la es clou el mateix dia de l'arribada dels supervivents d'aquestes tropes a Barcelona el 1954.
Els tres protagonistes
De Chinchón en sortiran els tres protagonistes claus de la novel·la i prou ben caracteritzats. Hi ha Misericòrdia, viuda i mare d'una nena, que, sense seguir banderes ni consignes de cap mena, ha estat prou crítica amb els poders fàctics de la ciutat per rebre el sobrenom de la Pasionaria de Chinchón. També hi ha Jesús, alferes de l'exèrcit victoriós i apassionat falangista. I Julián, cap de la família amb més poder del poble, que passa comptes sense escrúpols pels patiments de la família en temps de la República i la guerra, a més de copar prebendes polítiques i enriquir-se encara amb menys pudor.
Un estol de personatges secundaris compartiran espais de vida amb aquests protagonistes. Alguns prou ben creats, com Caroline, que juga a fer de cortesana dels guanyadors de la guerra, i la mare de Julián, la comendadora doña Asunción Rodríguez de Zúñiga, que reflecteix la figura del matriarcat aristocràtic castellà de l'època. D'altres protagonistes són ben reals, com el policia torturador Creix i l'arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego.
Però tan important com els escenaris i els protagonistes és el ritme trepidant en què es desenvolupa la novel·la i l'atmosfera que es crea. L'aire triomfal que es respira a Chinchón el dia de l'entrada dels franquistes és ben diferent del que es viu en els primers casos de corrupció a gran escala que inicien els guanyadors l'endemà mateix del triomf. La satisfacció de la victòria dels que creien en els seus ideals contrasta amb l'afany depredador dels que l'aprofiten en benefici propi. No té res a veure l'ambient enrarit, repressor i solidari de la presó femenina de Tarragona amb el luxe, les prebendes i les venjances dels nous amos del poder a Chinchón i a Barcelona. També contrasta l'atmosfera glacial que viuen els presoners de la División Azul amb la ingenuïtat ambiental dels que es pensaven frenar l'anticatalanisme franquista amb esdeveniments com el Congrés Eucarístic de Barcelona.
No era entre bons i dolents
Tants encreuaments d'ambients i personatges complexos, tant en el bàndol guanyador com en el perdedor, són suficients per entreveure en el relat que aquesta guerra, tan cruenta i bestial, no era entre bons i dolents, ni un conflicte ètnic, ni tampoc només de classes socials. Era una guerra per defensar valors ideològics i també religiosos, de banderes, com explicita el títol del llibre. Consegüentment, brutal de necessitat.
Amb un missatge ben explícit: els que la van guanyar únicament per uns ideals van ser derrotats per oportunistes sense escrúpols. I l'Església catòlica, que també es va considerar vencedora, va utilitzar els seus estols de màrtirs en el conflicte per defensar posicions anticristianes. I amb una gran derrotada: la dignitat humana, centre de la convivència social. Una narració rica i planera, que es llegeix amb fruïció, amb un estol de protagonistes i una trama complexa i ben lligada. Però per arrodonir el relat caldria haver afinat més en aspectes potser secundaris però que distorsionen una mica el conjunt. Tanta visió polièdrica de la vida en un temps convuls fa perdre a vegades el fil de les històries i també del conjunt del relat. I en certs passatges, hi ha una exageració excessiva dels tòpics incrustats, tant de l'espanyolisme més cavernícola com del catalanisme resistent. Pel que fa al llenguatge, sobta trobar algunes expressions, reflexions i frases fetes ben catalanes en els diàlegs entre personatges ben castellans.
Són minúcies que no enfosqueixen gaire una novel·la que enriqueix, i molt, el coneixement d'un dels períodes més obscurs de la nostra història i que té moltes connexions amb la situació actual.
