Gildas Girodeau
L'entrevista
“Per al lector francès el passat franquista és exòtic”
En la novel·la La paix plus que la vérité el passat franquista de Catalunya és omnipresent...
La mort per garrot de Puig Antich em va marcar molt, de jovenet. Assabentar-me més tard de la repressió franquista, les dificultats actuals a l'Estat espanyol del jutge Garzón per fer justícia i recuperar la memòria històrica, em van donar ganes de fer el llibre.
El protagonista és un periodista perpinyanès, Yarnald Colom. El personatge coincideix força amb la generació de l'autor...
He volgut escriure sobre aquesta generació de nord-catalans no polititzats en el tema català i de com vam viure, als anys 70, la fi de la dictadura franquista, de manera diferent de com l'havien viscut els militants catalanistes. La idea del llibre neix a Marsella, on em van convidar a fer una xerrada al Centre Català i allà un refugiat polític, en Francesc Planelles, em va donar una carta per trametre. Les primeres planes del llibre comencen així.
Per què hi fa sortir un periodista d'El Punt?
Per mi El Punt sempre ha estat un diari compromès i d'esquerres. Com que per la història em calia un periodista d'experiència, més o menys independentista, la tria em va semblar evident. És per això que qui ajuda el protagonista en les seves investigacions treballa en un rotatiu que es diu El Punt Diari, dins la novel·la.
A l'Estat francès hi ha una visió idíl·lica de la Transició política espanyola. Deu resultar xocant el contingut del llibre per al lector francès, no?
Per al lector francès és un tema exòtic, sí. Qui ha llegit el llibre es fa moltes preguntes. A França no hi ha idea de com va ser el franquisme i, encara menys, del que ha amagat la Transició espanyola.
D'aquí el títol La pau més que la veritat...
Penseu que a França ens ha passat el mateix després de la Libération. A la fi de la Segona Guerra Mundial tothom es feia passar per resistent, i van ser pocs els que es van oposar de veritat als nazis i al règim de Vichy.
Aquest llibre no és ben bé un polar o una novel·la policíaca...
Els meus llibres no són policíacs. Va ser el meu primer editor, Cap Béar, que em va classificar com a autor de polars. Si entenem aquest gènere com a intriga amb crítica social, ja em va bé.
Està distribuït arreu de l'Estat francès?
Sí, té una difusió estatal. Està tenint bones vendes i bones crítiques. M'ha valgut també que em convidin en alguns salons del llibre a l'Estat francès.
Un dels seus títols es troba en català...
Es tracta de la novel·la Deliri nuclear de Curbet Edicions. M'agradaria que es traduís també aquest.