El gust de publicar

Hi ha editors que publiquen els llibres amb què saben que faran diners; n'hi ha d'altres que només es fan responsables dels que a ells mateixos els agradaria llegir. Entre uns i altres, sol haver-hi algunes transaccions, però en general només en una direcció: fins i tot els més refinats acaben somiant a publicar algun dia un títol que els tregui de penes. Amb el negoci concentrat en unes poques i poderoses corporacions, proliferen cada vegada més els segells modestos, independents, quasi es diria que resistents, que assumeixen el repte de treure al mercat uns títols que les grans firmes menyspreen a pesar de ser les que podrien permetre's el luxe del risc i potser també el de la distinció. Devem doncs el gust de llegir alguns grans llibres oblidats o marginats de la cultura occidental i fins i tot de la nostra pròpia tradició literària a alguns d'aquests segells d'estructura mínima, com ara Pagès, Viena, Labreu, Adesiara, Edicions de 1984 o Acontravent, a les quals s'estan sumant l'últim any uns quants projectes editorials gironins d'una encomiable serietat.

Lluny de l'encasellament localista, que tendeix tant a aquella condescendència del “tot s'hi val mentre sigui d'aquí”, algunes firmes promogudes des de Girona estan exhibint uns catàlegs d'una volada insospitada. Edicions de l'Ela Geminada és segurament el cas més remarcable. Creada fa un any per Oriol Ponsatí-Murlà, està donant sortida per primer cop en català i en uns volums acuradíssims la gran tradició filosòfica d'Occident, misteriosament, avarament absent dels prestatges de casa nostra. Fa pocs mesos va deixar garratibat el món editorial del país publicant per primer cop en català De Tales a Demòcrit, és a dir tot el pensament presocràtic (Adesiara li ha anat tot darrere amb el no menys voluminós Saviesa grega arcaica), i ara ha portat a les llibreries les Màximes de La Rochefoucauld, Sobre la llibertat, de John Stuart Mill, o La crisi de l'humanisme, d'Ernst R. Curtius, uns títols que no aspiren a batre rècords de vendes per Sant Jordi: en fan prou de servir de pilars d'una cultura normalitzada.

Accent, el segell impulsat per Edicions a Petició el 2007 i del qual va tenir cura el mateix Ponsatí-Murlà fins fa un any, ha renovat el seu projecte, amb Francesc Xavier Bou al capdavant, amb la voluntat de lliurar al lector català en bones traduccions alguns títols de la literatura universal fins ara inexistents al mercat, com ara els textos de Heinrich von Kleist reunits a Sobre el teatre de titelles i altres escrits, i La llei, de Thomas Mann on es respira tot el conflicte moral de l'Europa d'entreguerres. Per a l'estiu, a més, anuncia la traducció del Diari de Katherine Mansfield. Fins i tot dos dels editors més veterans, Quim Curbet, de CCG Edicions, i Jenar Fèlix, de Brau de Figueres, han apostat recentment per la renovació: el primer, decantant-se cada cop més per la poesia, impulsant fins i tot una revista d'àmbit nacional sobre el gènere, Poetaris, i el segon, llançant una col·lecció dedicada a recuperar clàssics catalans que s'ha estrenat amb un estudi sobre el poeta noucentista Jaume Maurici i una Biografia insòlita de Caterina Albert. Brau ha creat a més una col·lecció de narrativa contemporània, que ha inaugurat Mercè Cuartiella amb Germans, gairebé bessons.

Mentre esperem amb delit la traducció íntegra de l'Spoon River de Lee Masters que promet el renovat projecte de Llibres del Segle dels germans Roger i Marta Costa-Pau, Vitel·la, dirigida des del 2006 per Gemma Garcia, continua amb la seva empresa discreta i selecta de donar llum a estudis literaris d'àmbit acadèmic des de Bellcaire d'Empordà, alternant-los amb deliciosos contes infantils, la divulgació de dones il·lustres del país i la poesia renaixentista o japonesa (va guanyar el Premi Libersiliber 2011 per l'edició de Sol, jo, cremant a l'ombra, de Michelangelo Buonarroti, i aquest any honora les tankes amb Cent de cent. Hyakunin isshu). Per aquesta diada llança Els xiprers tentaculars, un estudi del paisatge en l'obra de M. Àngels Anglada de la poeta ripollenca Susanna Rafart, que acaba de guanyar el Premi Rosa Leveroni de Cadaqués per La llum constant i que fa poc ha publicat a Curbet En la profunda onada.

Queda encara el projecte singular d'Edicions Sidillà, en què s'han embrancat fa un any els escriptors Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, que estan aconseguint connectar saviesa popular, reportatge i literatura en llibres com ara Els pobles perduts, que rescata alguns indrets catalans enterrats per les ruïnes i l'oblit, i que ha ajudat a descobrir la desinhibició verbal del begurenc Adrià Pujol, amb les seves quasi memòries Escafarlata d'Empordà. Tot i que amb seu social a Barcelona, Acontravent, del blanenc Quim Torra, que té a més arrels familiars a Santa Coloma de Farners, es pot considerar una altra empresa gironina, i de les més excepcionals, amb la publicació del voluminós i documentadíssim treball d'història cultural d'August Rafanell Notícies d'abans d'ahir, i la traducció recent, per primera vegada des de l'edició que en va fer Josep Carner als anys trenta, dels Papers pòstums del Club Pickwick, de Dickens. I per si no n'hi hagués prou, l'incombustible Jorge Morales, impulsor de la revista El Llop Ferotge, només en aparença d'adscripció underground, s'ha llançat també a l'edició amb un segell del mateix nom que ja ha donat unes quantes i agradables sorpreses: l'última, La densitat del repòs de la cendra, de Jordi Fornos.