Simfonia d'una gran ciutat

No deixa de ser discutible la consideració de La ciudad –llibre publicat el 1925 i ara feliçment recuperat– com a precursor de la novel·la gràfica. L'il·lustrador belga Frans Masereel (1889-1972), especialista en el terreny de la xilografia, va bastir amb aquest volum un fresc de la vida en una gran ciutat a partir d'una successió d'imatges sense diàlegs; no es tracta, però, d'il·lustracions que segueixin un mateix fil argumental sinó de dibuixos autònoms que formen part d'una mena de monumental mosaic.

En qualsevol cas, seria una discussió retòrica que no amagaria la importància d'aquesta obra; a qui conegui el New York City –una successió d'estampes ambientades a Nova York– de Will Eisner no li estranyarà que aquest autor fos un gran admirador de l'obra de Masereel.

Reconegut pacifista amb gran interès per abordar afers d'interès social, Masereel va prendre partit obertament a favor del comunisme soviètic durant els anys 20 i 30 i va participar en nombroses activitats de caire antifeixista. La seva denúncia de les desigualtats socials es fa evident al llarg de les pàgines de La ciudad, un retrat de la deshumanització a les grans metròpolis on es contrasta l'estil de vida de les classes adinerades i de l'alta societat amb la sordidesa de la vida dels obrers. Violència, crims, pobresa, misèria, explotació laboral i prostitució són alguns dels aspectes que analitza la mirada de Masereel, amb un estil que evidencia la seva admiració pels gravats de Goya i el seu paral·lelisme amb els corrents artístics de l'època, com l'expressionisme (tant el pictòric com el cinematogràfic). La ciudad pot recordar d'altres obres que per aquella època també van mostrar la seva preocupació per la deriva de les grans urbs, com les pintures de Grosz –un altre dels admiradors de Masereel–, pel·lícules com Berlín, sinfonía de una gran ciudad de Walter Ruttmann o Metrópolis de Fritz Lang (totes dues del 1927, posteriors a La ciudad) o novel·les com Manhattan Transfer, de John Dos Passos, o Berlin Alexanderplatz, d'Alfred Döblin.