Llibertat vigilada

En Barnie, un gos tot rodanxó i simpàtic, és el protagonista de l'àlbum que avui ens ocupa i que edita Takatuka en català. I què fa en Barnie? Aquest és el problema: al pobre gos, el seu amo no li deixa fer res. El treu de casa mentre ell neteja i arregla el cotxe (una ocupació de cap de setmana molt recurrent a Alemanya) i aquest sortir que pressuposa llibertat, es converteix en una creu: Barnie, no juguis amb altres gossos, no espantis els coloms, no travessis el carrer, no em prenguis cap eina...

Sonja Bougaeva il·lustra amb un estil molt lliure, de traç solt, directe i segur, fent servir dobles pàgines generoses amb imatges que s'obren molt malgrat que els espais representats són força acotats, igual que la llibertat del pobre Barnie. En aquesta representació espacial rau l'encert de l'autora: compon a base de perspectives obertes, i a dreta i esquerra hi situa dues formes dominants (el cotxe i una vorera; dos cotxes; una casa i un arbre; el gos i el seu amo). Deixa l'espai central més buit, pel qual respira un cert no res existencial, metàfora del sense sentit del comportament castrant del, en teoria, animal racional de la història.

Amb aquarel·la sobre llapis grafit, les figures de Bougaeva són tan àgils com expressives, tan volumètriques com atmosfèriques. Deu molt al dibuix de tira còmica, a l'eficàcia de l'acudit diari amb o sense paraules (de fet, el text no és sobrer, però sí prescindible: funcionaria igual sense ell). Ben aconseguit també l'efecte del pas del temps (aquest amo malhumorat perd tot el dia arreglant el maleït cotxe!), que comença amb una llum viva i que es va esmorteint al ritme de les hores del dia fins que arriba la nit i un fanal il·lumina les darreres escenes, quan l'amo obliga el gos a entrar a casa després d'una meravellosa jornada de llibertat viscuda al carrer.

Que com acaba la història? També metafòricament. En Barnie no entra a casa, sinó que se'n va a viure la vida real amb un col·lega que havia aparegut abans disfressat amb un ridícul vestidet caní i que, en la darrera il·lustració, la de la llibertat sense vigilància, llença per la finestra del maleït cotxe de l'amo que ara condueix en Barnie, com rient-se de totes les convencions socials hipòcrites amb les quals, ben sovint, els que manen (amos, caps, pares, profes) coarten la llibertat dels que estan a les seves ordres.