Novel·la
Jordi Capdevila
Document de denúncia
La xinesa Wing, una noia adolescent educada, respectuosa, bonica, intel·ligent, somiadora i amb passaport ben falsificat, és a punt d'aconseguir la llibertat a València després d'una vida de greuges i patiments. Nascuda en una família xinesa sense recursos, va restar sotmesa des del seu naixement pels seus pares i també per uns germans que eren venerats a la casa pel sol fet de ser mascles. Quan encara era molt petita, una estada a casa de l'àvia li va obrir els ulls a una vida esperançadora. Un somni que va durar poc: abans d'arribar a l'adolescència va ser venuda a una xarxa de tràfic de menors i arribà a les mans d'un proxeneta valencià amb qui va fer un pacte de salvació. Oferiria el seu cos a qui calgués a canvi que la deixés en llibertat el dia que fes els 18 anys.
El dia per fi ha arribat. Podrà decidir com serà la seva vida i ho celebra obrint un dietari on anirà desgranant totes les vexacions sofertes per fugir de la denigrant esclavitud a què ha estat sotmesa. Mentrestant, ordirà la manera com pensa enfocar la preuada llibertat, el tros de cel que sempre ha desitjat.
El seu testimoni escrit ens explica una infància aterridora amb una família que no li va deixar ni tan sols aprendre de lletra, mentre els seus germans grans estaven destinats a anar a la universitat pel sol fet de ser homes. Des de ben menuda ha de treballar en totes les feines de la casa i ajudar a la parada de peix del mercat dels seus pares. Però les penúries que la van obligar a viure a casa de la seva àvia un temps, li van permetre albirar la joia de viure amb dignitat. Un tast que li durarà poc, ja que per una miserable compensació econòmica als seus pares va haver d'entrar en una xarxa de prostitució infantil quan només tenia 12 anys.
Si la infància en una família marginal xinesa no era prou cruel, la noia ens explicarà la cadena de sofriments físics i morals que suposa la tortura diària d'haver de satisfer tots els desitjos, frustracions i repressions escabroses d'uns homes madurs afamats de carn adolescent i poc magrejada.
Com sortir de l'esclavatge?
Isabel-Clara Simó s'enfrontava a un repte nou en novel·lar un món amb clavegueres massa desconegudes on hi trafiquen mafiosos sense escrúpols que s'enriqueixen ferint la dignitat de milions de persones humanes indefenses. Però creu que ho havia de fer perquè considera que es tracta d'una “de les xacres socials més punyents de la societat actual”. L'autora veu “possibilitats de sortida” d'aquest esclavatge humà i la trama de la novel·la n'és una bona mostra.
El relat és més que res un document de denúncia atractiu i ben narrat de l'infern vital d'una persona maltractada per la família en la infància i que entra al mercat de l'esclavatge. Amb una força de voluntat exemplar i acceptant el cost temporal que haurà de pagar per aconseguir el seu objectiu, acabarà obrint-se pas per la seva dèria d'aprenentatge de la vida amb totes les eines que té a la mà. Uns utensilis ben senzills i que es basen en la voluntat de superació de les dificultats, ampliar coneixements i cercar els camins idonis per foragitar qualsevol dependència externa. Conèixer-se ella mateixa a través de la cultura que ha adquirit amb voluntat de ferro li permet decidir el seu futur.
Potser ha estat massa agosarada, l'autora, en la decisió de tractar l'esclavatge de la prostitució infantil amb una protagonista xinesa, amb l'escenari de la seva infància en un país tan desconegut des d'aquí i tan meticulós a salvaguardar les seves intimitats. També és atrevit localitzar el seu alliberament en les clavegueres valencianes del tràfic de menors, amb protagonistes i situacions difícilment creïbles. Però la ficció no té fronteres i l'autora hi tenia tot el dret a fer-ho, així com la decisió d'escollir un desenllaç feliç, com ella mateixa el qualifica.
Encara que potser no ho és tant, de feliç, per les seqüeles afectives que deixen sempre les esclavituds de tota mena.
