De mena contemporània

Es fa força remarcable que en l'acte de presentació del projecte de Capital de la sardana, tant el conseller Ferran Mascarell com el president del centre de cultura popular Lluís Puig insistissin en la idea de considerar la cultura tradicional com a essencialment contemporània. Resulta una idea força convenient de tenir present a tots nivells, perquè és justament aquesta manera d'interpretar la tradició que en fa una matèria viva, i per tant, susceptible de ser tan adaptable, canviant i mutable com el seu entorn social vulgui.

Tot i que amb algun tímid bri de renovació, la genètica de la gestió de l'Obra de Ballet Popular, la Unió de Colles i la Federació Sardanista ha estat fins al moment fonamentalment conservadora. Fins i tot les propostes més sensibles d'obtenir una projecció més enllà del sector com la Sardana de l'Any, el Campionat de Colles i la Ciutat Pubilla s'han plantejat com si la sardana i la cobla fossin objecte de devoció, immutables, cosa que les ha reclòs en el seu món. I això que històricament, més que una vocació d'elements immaculats, cobla i sardana han tingut una sensibilitat de mena pervertida, amb una permeabilitat que ha permès que tant l'estètica musical i coreogràfica com la manera de sentir-la s'hagin adaptat a les necessitats socials de cada moment.

Per fi, els tres organismes han convingut a desenvolupar un projecte comú per afavorir-ne la projecció. Per ara, el més lluminós de la proposta és precisament aquesta unió de voluntat, perquè davant l'absència de novetats remarcables, es fa imprescindible veure com el desenvolupa Arenys de Munt, la primera capital de la sardana que l'any que ve té el difícil repte d'evidenciar que, en matèria sardanista, la tradició forma part de l'actualitat social. De tota la societat.