Pas a pas, el Dia D

Diuen que la dansa és vida. En tot cas, és un impuls que, des de rituals ancestrals, ha evolucionat amb la cultura convertint-se en una sofisticada creació de formes molt variades. Però tal com van les coses, aviat potser només en veurem alguns saltirons i poc sorollosos: en un any han tancat dues companyies històriques (Lanònima Imperial i Raravis) i les altres sobreviuen de mala manera. Per això, l'Associació de Professionals de la Dansa (APdC) es va escarrassar més que mai a organitzar actes de celebració ben visibles i que involucressin el màxim de gent, com ara la xocolatada i la ballada d'ahir a la plaça de la Catedral de Barcelona.

En el missatge difós per l'APdC amb motiu d'aquest Dia D –firmat per la coreògrafa, premi nacional de dansa 2007 i actual cap del departament de festes, tradicions i festivals de l'ICUB, Marta Almirall– es diu que els ballarins són un exemple d'esforç i de disciplina. Però a més a més, la seva eina de treball és el cos, matèria vulnerabilíssima i de fràgil equilibri, que converteix les recerques al voltant de les possibilitats expressives en esdeveniments emocionants, empenyent-nos a anar al mateix teatre un cop rere l'altre.

La capacitat emotiva i de vinculació amb l'entorn també és assenyalada per Sidi Larbi Cherkaoui (a la foto) en l'escrit que envia a través de l'Institut Internacional del Teatre per a l'ocasió. El coreògraf belga ens esperona a encarar els problemes i a ballar al seu voltant per sentir la força del grup, que és exactament el que van començar a fer l'any 2008 el col·lectiu FLO 6x8 amb les seves accions flamenques de temàtiques concretes relacionades amb els bancs, i consultables al web http://www.flo6x8.com/. En aquestes accions queda clara la vulnerabilitat del ballarí, sobretot en relació a una megaestructura empresarial com és un banc, ja que s'hi crea un trompe l'oeil de perspectives discordants que també ens demostren la utilitat del cos com a vara d'humanitat per redimensionar el valor de les coses.

Per la seva banda, el president del consell internacional de la dansa de la UNESCO, va dedicar el seu missatge a la dansateràpia, urgint les universitats a oferir estudis reglats en un àmbit en creixement directament proporcional a la disminució de les situacions socials obertes on ballar, dins les societats occidentals.

Vinculació, esforç i curació, en una sola acció. Ja ho deia Pina Bausch: ballem, ballem, si no, estem perduts!