Quadern d'art
Un important estudi de Jaume Aurell investiga les relacions entre història, autobiografia i política en la Catalunya medieval
Narracions de la història
El rei Jaume I era totalment indiferent a les realitats monumentals de tots els seus territoris
Jaume Aurell és un eminent professor de la Universitat de Navarra i un erudit historiador de la Catalunya medieval. Ara acaba de publicar als Estats Units, a la prestigiosa The University of Chicago Press, un llibre molt important, fruit de quasi un decenni de recerca amb el títol Authoring the past. History, Autobiography and Politics in Medieval Catalonia. De cop, gràcies a l'aparició d'aquest volum, els estudis dels historiadors Ferran Soldevila, Lluís Nicolau d'Olwer, Manuel de Montoliu, Miquel Coll i Alentorn i Martí de Riquer es troben renovats.
L'interès per la historiografia medieval ha augmentat molt en els darrers decennis i ara les noves tendències sorgides d'aquells anys es troben sintetitzades en aquest llibre, que desenvolupa el pensament d'un autor que creu en la importància de la història de la història per entendre la història del passat. Més enllà de les novetats que aquest llibre aporta per entendre millor la Catalunya medieval, estic segur que serà molt utilitzat en general per la llum que dóna sobre l'emergència i l'evolució de l'escriptura històrica i sobretot de l'autobiografia durant l'edat mitjana, però també sobre la idea d'autoritat, el concepte d'autor i els lligams entre història i política en aquell període.
L'autor analitza els cèlebres textos escrits des de finals del segle XII fins a finals del XIV: entre d'altres, el Gesta comitum Barchinonensium i les quatre grans Cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
La novetat és que, més enllà del que aquests textos ens diuen, ara se'ns obre un nou camí per entendre millor què hi havia al darrere de la voluntat de compilar aquests documents escrits i quina era la finalitat social i política que buscaven els sobirans quan escrivien o encarregaven aquests reculls. Per damunt de tot cercaven legitimar el seu propi estatut reial i justificar l'expansionisme mediterrani i el creixement polític i social del país.
El llibre, un veritable assaig d'història política i social, obre moltes vies fins i tot per als estudiosos de la literatura i de l'art medievals. En aquest darrer camp observem que alguns reis estaven convençuts de la dimensió identitària dels monuments, però no tots, com ara Jaume I –si almenys ens creiem el que diu el Llibre dels Fets–, que era totalment indiferent a les realitats monumentals, tant des del punt de vista dels territoris conquistats com de la nova implantació territorial. El llibre de Jaume Aurell s'hauria de traduir ràpidament al català: és indispensable.
