Tarradellas, en xarxa
L'Arxiu Tarradellas, que es conserva al monestir de Poblet, es difondrà a través d'internet a partir de l'any 2016
Els pares del president van enterrar els documents en bidons, a la seva finca, a l'exili
Quan Josep Tarradellas (1899-1988) va fer donació del seu extens fons documental al monestir de Poblet va posar com a condició que no es podria obrir a la consulta pública fins quinze anys després de la mort d'ell o de la seva dona, Antònia Macià. Per això, l'Arxiu Tarradellas –que sí que està a disposició dels investigadors, prèvia petició per escrit– no serà accessible per al públic general fins a l'any 2016, quan farà quinze anys de la mort de l'esposa de qui va ser president de la Generalitat a l'exili des de l'any 1954.
Però aquest fons, que conté tota la documentació que Tarradellas va conservar escrupolosament durant més de quaranta anys, està ara en procés de digitalització. Ahir es va fer un pas més per poder divulgar el fons, no només des de les instal·lacions del monestir de Poblet sinó també a través de la xarxa. L'abat de Poblet, Josep Alegre; el president de la Fundació Caixa Tarragona, Albert Abelló, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, van signar un conveni que permetrà completar la digitalització de l'Arxiu Tarradellas i també la seva divulgació a través d'internet.
Una de les peculiaritats de l'acord és que les tasques de digitalització aniran a càrrec de la Fundació Topromi, integrada per treballadors amb discapacitat intel·lectual. “Si Tarradellas sabés que el seu arxiu el digitalitzaran aquestes persones estaria molt content”, apuntava ahir Albert Abelló. De fet, l'arxiu duu el nom de la seva filla, Montserrat Tarradellas Macià. La Fundació Caixa Tarragona aporta en aquest projecte 90.000 euros.
Si Tarradellas va poder conservar un fons tan ampli va ser, en gran mesura, gràcies als seus pares, Salvador Tarradellas i Casilda Joan, que, conscients del que representaven pel seu fill els seus fons documentals, van aconseguir salvar-los en el moment de la invasió alemanya a França, guardant-los en bidons segellats i enterrats a la seva finca de Saint-Martin-le-Beau (França). Tot i que van tenir tres escorcolls per part de l'exèrcit alemany, no els van trobar i avui estan en un molt bon estat de conservació.
Dos milions de pàgines
L'arxiu, amb prop de dos milions de pàgines de documents, conté cartes escrites o rebudes, la biblioteca personal del president, publicacions diverses i un gran fons fotogràfic. Aquest fons gràfic consta de 33.844 fotografies, entre les quals destaquen les 1.182 de les Indústries de Guerra. La biblioteca personal està formada per més d'11.000 llibres, molts dels quals estan dedicats pels seus autors. També hi ha més de 6.000 publicacions, amb 637 títols diferents, del fons personal de Tarradellas. La més antiga en català és de l'any 1713. Montserrat Catalán, directora de l'arxiu, va assenyalar que darrerament l'arxiu s'ha incrementat amb 48 noves donacions de persones coetànies a Tarradellas.
L'abat de Poblet, Josep Alegre, va destacar la importància de la digitalització del fons, i sobretot el fet que els treballs aniran a càrrec de persones amb discapacitat: “És una tasca cultural important, però també social”, va dir.