Déu va morir fa 127 anys, però els vampirs són ben vius

Entre el 1883 i el 1885, el filòsof alemany Friedrich Nietzsche va escriure una de les seves obres més conegudes, Així parlà Zaratustra, que comença amb aquella afirmació tan polèmica: “Déu ha mort”, digna d'una campanya publicitària de Unitet Colors of Benetton (per cert, fa anys que els creatius de la marca han perdut pistonada, oi?).

Doncs bé, l'editorial Herder ha publicat el, segons ells, primer manga filosòfic. De fet és la traducció de l'edició japonesa d'aquest títol, del 2008, en un format petit i de 200 pàgines. Amb aquesta iniciativa els de Herder volen demostrar a casa nostra que el món del manga pot anar molt més enllà de la violència i el sexe. Una visió adulta dels còmics que ja fa molts anys que exploren tota mena de novel·les gràfiques (terme sovint discutit, però ara ja ens val per entendre'ns) en què el vessant filosòfic de l'existència és el nucli i el motor de la trama.

A més de posar en dubte el caràcter etern del Déu titular dels cristians, no oblidem que en aquesta obra Nietzsche també inicia la recerca del Superhome. Un concepte molt relacionat amb el món del còmic, en concret amb l'editorial nord-americana Marvel. Tot lliga.

Nietzsche va proclamar la mort del pal de paller d'una creença que, com a tal, és imaginari, espiritual. En canvi, tota mena d'escriptors han ofert històries que ens permeten creure (també d'una manera idealitzada) en vampirs, uns éssers que la tradició popular del centre d'Europa va crear a finals del segle XVII.

Tot i l'embafament, o més aviat per aprofitar l'embranzida que ha provocat, entre molts altres títols i productes sobre la tradició dels vampirs, la nissaga de Crepuscle, que ha xuclat la sang i l'enteniment de les adolescents de tot el món occidental (atenció a l'oportuna terminació: dental), Mondadori ha publicat un llibre molt ben editat, Vampiros, que vol insistir en els clàssics del gènere amb il·lustracions de Meritxell Ribas, que treu suc a la seva inconfusible tècnica de grattage i al seu imaginari més aviat gòtic.

Pel que fa als autors dels textos (poemes o narracions), el millor és oferir-vos la llista completa perquè no té material sobrer: Charles Baudelaire (Las metamorfosis del vampiro), Lord Byron (El ‘giaour'), Arthur Conan Doyle (El parásito), Alexandre Dumas (La dama pálida), Théophile Gautier (La muerta enamorada), Nikolai Gogol (Vi), E.T.A. Hoffman (Vampirismo), Joseph Sheridan Le Fanu (Carmilla), Guy de Maupassant (El Horla), Edgar Allan Poe (Berenice) i J.W. Polidori (El vampiro). Els antòlegs són Rosa Samper i Óscar Sáenz.

Nietzsche va ser considerat un dels mestres de la sospita. Jo no sospito, tinc la certesa que aquest manga que sintetitza la seva obra més representativa permet accedir amb facilitat a una petita porció del seu complex pensament, que en aquest text també inclou el concepte de l'etern retorn, de la història cíclica. El llibre dels vampirs mostra els fonaments clàssics de la moda crepuscular, perquè, efectivament, tot torna. Potser és que la por no ens deixa moure, ni créixer.