Garagala?

A Ponts descobreixo que tenen un nom específic per a les fogueres de Sant Joan: les anomenen garagales. Indago sobre el possible origen del terme i no en trobo traces als diccionaris. Ni als d'àmbit general ni a l'Alcover-Moll ni al Coromines. Fonèticament, garagala és a prop d'una expressió prou coneguda per descriure els llepes: fer la gara-gara. Això és el que fan els nens quan volen aconseguir alguna cosa o els subordinats pilotes que ensabonen el seu cap i l'omplen de compliments. Però l'origen de la garagala pontsicana podria estar més a prop de l'ús (antic) de gara com a interjecció d'advertiment de perill. Als Sermons de Sant Vicent Ferrer podem llegir: “Quan te pren una febra o tens la barba blanqua o les mans te tremolen, he! gara de caure!” Gara, doncs, provinent del verb guardar, seria equivalent a expressions contemporànies com “vés amb compte” o “alerta” força adequades a la proximitat del foc. Pel que fa a la segona part de la garagala, ja vam veure que, més enllà de festejar, galejar indica fer-ho amb salves d'escopeteria, fins al punt que a Centelles dels trabucaires en diuen galejadors. Així doncs, la garagala pontsicana ens convida a estar alerta davant del foc festiu i celebratori que a finals de juny s'estendrà pels Països Catalans.