Desconstrucció instantània

En l'aposta del Festival de Jazz de Vic per definir una personalitat pròpia, que distingeixi el seu certamen va exhibir el passat dissabte un dels plats forts del seu programa. Orientat en l'escena d'avantguarda europea i més concretament en la deriva electrònica que identifica el jazz escandinau, el certamen osonenc estrenyia aquests llaços agermanant-se amb el Punkt Festival de Noruega tot presentant una producció conjunta sota el concepte de Live Remix. La proposta en qüestió es va articular a través d'un concert de doble sessió: una primera part en la que un grup exposa el fruit de la seva creació i després, una segona, que s'ofereix la versió que ha suggerit a través de la manipulació electrònica en mans de dos experts en la matèria, com els músics, Jan Bang i Erik Honoré. Liderada pel guitarrista David Soler, la formació que aportava la primera matèria en aquest experiment la completaven Manolo Cabras (baix i contrabaix), Oriol Roca (bateria) i Jozef Dumoulin (teclats). Creada per a l'ocasió, la música original va navegar entre la divagació d'unes intros excessivament llargues i la intensitat d'un desenvolupament concebut com a descàrrega d'energia intensa i saccejadora. Potser hauria calgut més temps d'assaig i de preparació perquè la desbordant i suggeridora inventiva de Soler assolís el nivell de concreció i de conjunció que hauria estat desitjable amb la resta del grup. Tot i així, el materialque va aportar i que va ser enregistrat de forma simultània pels alquimistes del posterior remix, va ser més que suficient per traslladar-lo a una nova dimensió en un exercici extraordinari de desconstrucció instantània. A l'habilitat de Bang i Honoré de capturar l'essència d'aquells sons analògics i filtrar-los dins el seu sedàs electrònic, cal afegir l'aportació orgànica de la vocalista Sidsel Endresen, un autèntic prodigi d'inventiva i originalitat en la utilització de la veu com a instrument més enllà de les convencions. Com també convé fer esment del tècnic de so Johnny Skalleberg a càrrec d'una funció tant o més important que la dels seus companys a l'hora de convertir la sala de concerts en una autèntica caixa de ressonància.