Artur Aguilar i la geometria

Artur Aguilar és un dels pocs artistes que han romàs fidels a l'art geomètric, aspecte que aquest país no ha tingut gaire en consideració, quan és una de les bases de la construcció interna de les formes de la naturalesa i punt d'encontre en la interpretació de l'espai. La geometria euclidiana traçà normes de proporció universals i el nombre d'or, que donà pas a la secció àuria, tan preuada pel Renaixement i arribada als nostres dies, s'erigí en una veritat en la representació de totes les coses.

L'exposició 1,618, basada en la secció àuria, que ha presentat Artur Aguilar recentment al museu de Torroella de Montgrí, avala la recerca d'aquest artista que, si bé compartí a Belles Arts companyia amb creadors com ara Gabriel, Rufino Mesa, Tom Carr, Carme Sanglas i Sichiro Enjoji, entre d'altres, ha escollit un camí ben diferent del dels seus companys de generació. La meticulositat amb què treballa, la divisió de l'espai pictòric segons la segmentació àuria, la quadrícula i la derivació en petites corbes resultants d'aquesta immersió a les entranyes de l'espai, fan que aflori un minimalisme larvat i subtil, d'ordre estricte geomètric, capaç de generar una poesia de l'espai, especialment visible a la sèrie cònica i a la sèrie dels arcs. Espais interiors i perspectives manipulades engrandeixen l'espai geomètric cap a una dimensió virtual i el que més sorprèn és que el seu procés és del tot artesanal, amb dibuixos que precedeixen la pintura i l'ús del tradicional regle i compàs.

Aquí s'estudien poc a fons els artistes d'aquest país. Falten oportunitats, tant per als que creen com per als que escriuen. Però és ben cert que el treball d'Artur Aguilar segueix l'estela d'aquells artistes capaços de crear poesia a partir de la geometria, com Serge Poliakoff, François Morellet, artistes molt reconeguts a la veïna França, o Pablo Palazuelo a l'Estat espanyol. En Aguilar, cal apreciar la geometria com a natura i com a cultura al mateix temps.