Un perdedor enamorat

Inicialment, Mister Wonderful es va publicar com alguns dels grans clàssics del còmic nord-americà: per entregues dominicals en un diari, en aquest cas The New York Times, que el 2008 va incloure la sèrie a la seva secció The Funny Pages. Un cop recopilada en volum, però, l'obra manté una unitat de lectura absolutament lineal i homogènia.

Mister Wonderful és una història d'amor protagonitzada per un personatge sospitosament semblant al propi autor Daniel Clowes; un personatge que incideix en el prototip de freak asocial, introvertit, acomplexat i loser que el mateix Clowes ha retratat en d'altres novel·les gràfiques com ara Ghost World, David Boring o Wilson, i que el dibuixant i guionista nord-americà sembla conèixer de prop. En aquest cas, resulta esgarrifosament fàcil identificar-se amb les inseguretats, els dubtes i els temors d'un individu de quaranta anys, acostumat a la manca de passió i de sexe, que té la sensació que l'amor irromp finalment a la seva vida però se sent aterrit i paralitzat per la possibilitat de ficar la pota i estavellar-se. El monòleg interior despulla els pensaments d'aquest home a qui una cita a cegues pot fer canviar la seva fortuna sentimental.

Daniel Clowes relata la història amb un estil gràfic que juga amb diferents registres estilístics –del realista a l'humorístic–, sense arribar a l'extrem de Wilson, on variava de to a cada pàgina. I el guió equilibra l'acidesa i la mala bava amb la tendresa; Clowes no amaga el patetisme dels personatges –similar al que ostentem tots nosaltres en un moment o altre de la nostra vida– però també s'hi mostra solidari i afectuós, i obre la porta a l'esperança, a la possibilitat que un cop de sort aparegui en la nostra vida.