Plagieu, ho fa tothom

L

Plagi, segons l'IEC, és “part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font”. Tot i que sovint hi ha acusacions i denúncies, la justícia no sol acabar donant la raó al denunciant, com ara quan Al Bano va denunciar Michael Jackson per haver copiat I Cigni di Balaka per escriure Will You be there. En primera instància Jackson va ser condemnat a pagar dos milions de dòlars, però va apel·lar i va ser declarat innocent. George Harrison va haver de renunciar als drets de My sweet Lord en ser condemnat per plagi involuntari de He's so fine, del grup femení de soul The Chiffons. Tot i les evidents semblances d'aquests casos, i de desenes d'altres, sempre hi ha el dubte de si, com passa al futbol, ha estat mà voluntària, i als jutges que arbitren el món dels plagis els costa coartar la llibertat de creació.

Els plagis (o la sospita) també són presents en el cinema, les arts plàstiques, les sèries, programes o concursos de televisió... En el món de les lletres es poden copiar històries, estructures, versos, personatges... tot és susceptible de ser plagiat.

Àlvar Maduell, excaputxí, periodista, lingüista, historiador i activista incansable en molts àmbits en favor de la llengua i la cultura catalanes, ha publicat Aplec de plagis (autoedició fora del circuit comercial). Maduell dóna a conèixer diferents plagis i plagiaris famosos, com ara Josep Pla, que fins i tot en feia bandera. Així, explica casos (direm que tots presumptes, per curar-nos en salut) com el de Jacinto Benavente que va plagiar Adrià Gual; Carles Riba a Joan Fuster, Lluís Racionero a Gilbert Murray, Vargas Llosa a Bernard Diederich, Pablo Neruda a Rabindranath Tagore, Joan Maragall a Goethe... En el banc dels acusats surten molts més noms no tan coneguts, tot i que el morbo el posen els més populars: Virgili, Quevedo, Dumas, Shakespeare, Dant i, més cap aquí, Borges, Lucía Etxeberría, Benito Pérez Galdós, Ana Rosa Quintana, Manuel Fraga... Sucós, oi?

En el vessant d'articles de premsa, Carles Hac Mor va acusar Màrius Serra d'haver-li plagiat sis paràgrafs d'un article titulat... L'abolició del plagi; i Bryce Echenique va ser condemnat per haver afusellat quinze articles de Francesc-Marc Álvaro i Sergi Pàmies. És curiós que Maduell no citi el cas de Quim Monzó, denunciat en un web fa deu anys pel plagi de fragments de quatre articles (l'autor del web mostra una mena de ràbia perquè considera que no se li ha fet cas als mitjans; ara potser li passarà una mica la mala llet).

Després de la molt interessant introducció amb teoria i exemples sobre el plagi, Maduell dedica la resta del llibre (no sembla que amb intencions bel·ligerants, només per posar les coses al seu lloc) a denunciar els plagis de què ha estat víctima, nombrosos i ben documentats. Molts del Full Dominical perquè, a l'hora de plagiar, no se salva ni Crist!