Artigas, l'home del foc

“L'art del regne mineral és per antonomàsia la ceràmica”, deia l' historiador Josep Pijoan parlant de l'obra de Josep Llorens Artigas, Pepito, de qui ara La Pedrera mostra una exposició d'homenatge a aquest creador, renovador de la ceràmica als anys 20 i 30 del segle XX, que visqué de prop el noucentisme, el surrealisme, la cultura francesa i la japonesa, fins a deixar la seva empremta en l'art mil·lenari de la terra cuita, en el receptari de la decoració de la ceràmica amb els esmalts i en l'obra de Joan Miró, amb qui encetà una via de col·laboració fidel i estel·lar.

Feia molts anys que no es veia una exposició tan completa d'Artigas, ara animada amb un muntatge de Frederic Amat, que permet fer un recorregut a través d'una passarel·la de fusta que ens transporta a una somiada passejada per un jardí japonès, i que estableix una distància amb les ceràmiques per percebre-les des d'una perspectiva adequada i captar aquella reducció de formes que Artigas s'imposà, amb el vas-àmfora, l'esfera i el bol.

Artigas visqué a París l'esclat de l'art déco, l'eclosió de la ceràmica decorada amb motius figuratius que la convertiren en un subproducte barat per a ús ordinari, al costat de la pisa o la porcellana. Ell la retornà als seus valors eterns i s'inspirà en la noblesa que els xinesos de la dinastia Tang havien atorgat a la ceràmica. Desterrà els daurats i les figures, i descobrí les qualitats de l'argila i els silicats, per crear, amb l'ajut del foc de llenya, superfícies llises, brillants o mats, de caire monocrom, amb una riquesa de matisos extraordinària.

Artigas col·laborà amb Marquet i Dufy; va fer un tàndem, però, que permeté a Miró expressar-se en un llenguatge més proper als seus orígens tel·lúrics i a Artigas lliurar la seva experiència a una poètica d'avantguarda que, enlairada en somnis i fantasies mironianes, sempre tocà de peus a terra.