Pistoles a Barcelona

Un aiguabarreig d'amors, baixos fons, ciència especulativa, injustícia social, corrupció policial, pistoles, crònica social i els efectes de la Primera Guerra Mundial a Barcelona és el que el sabadellenc Jordi Solé fa confluir a Ciutat d'espies, una novel·la lleugera i sense pretensions de transcendència que opta pel ritme constant com a ham per tal de pescar el lector que busca una eina d'entreteniment.

En la novel·la, recupera el periodista Pol Vidal com a protagonista. Després de Vidal, a Barcelona Far West –la novel·la anterior de Solé–, va conviure amb Buffalo Bill, el redactor en cap del Diari de Barcelona del 1915 i té ara en Charles Ryder com a company d'aventures. L'agent de l'MI-6, el servei secret britànic, el recluta amb l'objectiu d'aconseguir per al seu país els plànols d'una arma encara inexistent, el Martell de Thor. Al giny, hi atribueixen prou capacitat destructora per poder posar el punt final a la guerra, aleshores encara europea. El problema que fonamenta Ciutat d'espies és que els plànols de l'arma també els volen els alemanys, els francesos, els russos del tsar i els russos antitsaristes. Com que tots fan servir la pistola –o revòlver–, el vessament de sang per consum involuntari no oral de plom està garantit.

Solé tira pel dret a l'hora de fer avançar la peripècia a què sotmet els seus personatges inventats i, també, els personatges reals que emmotlla a la ficció en funció de les seves necessitats. Un xic lluny dels paràmetres de la novel·la clàssica, força lluny dels de la novel·la policial –els personatges que presenta provenen del ram de l'estereotip– i al marge dels cànons dels best- sellers de qualitat, l'autor sembla situar l'agilitat en el ritme narratiu com a prioritat màxima i opta per la linealitat extrema llevat dels pocs moments en què considera que alterar l'ordre d'aparició de dues seqüències consecutives li permet afegir interès a la seva proposta.

Així, les descripcions, els suggeriments i les crides a la complicitat no tenen un pes gaire important en el cos de la novel·la: les més significatives aconsegueixen la categoria de pinzellada. La resta són senzilles referències al moment històric que viu la ciutat, a què sembla que es vol atorgar un cert protagonisme en ser esmentada a través de locals, personatges, carrers i institucions. Les línies que s'hi refereixen, però, són garlandes i ornaments purament incidentals, espuris, i no aporten gaire crítica al text, que en podria prescindir sense perdre cap de les seves característiques essencials.