El vaivé del dolor

Pocs es pensaven la repercussió que tindria la reedició el 2007 de la novel·la Stoner, una obra en què John Williams (1922-1994) va retratar la vida d'un professor de la generació anterior a la seva. Veterà de l'exèrcit, on va servir a l'Àsia durant la Segona Guerra Mundial, Williams es va forjar en els àmbits universitaris, on va ser un destacat professor de teoria literària. Una de les primeres destinacions va ser la Universitat de Missouri, Colúmbia, on també va fer el doctorat. És precisament en aquest campus, on Williams ambienta la seva tercera novel·la –també va publicar llibres de poesia i, amb la quarta i última, va obtenir el prestigiós National Book Award.

Publicada el 1970, Stoner descriu la vida d'un professor del mateix cognom. Provinent d'una zona rural i de pares camperols, ha de pair les incomprensions de l'inadaptat. Primer, la conjugal, després, d'un matrimoni precipitat amb la primera dona amb qui va sortir, una noia amb problemes mentals i amb qui tenen una filla. Tampoc no li és fàcil la trajectòria professional com a conseqüència d'un xoc amb un professor ressentit, que acaba sent el cap del departament i el castiga a fer cursos d'iniciació i els pitjors horaris. Un amor impossible amb una jove professora el va rescatar breument d'una vida condemnada al dolor. Només serà un miratge.

Amb aquestes línies argumentals seria difícil traçar una obra amb cara i ulls, però Williams la converteix en una de les grans novel·les americanes de la segona meitat del segle XX. El seu personatge no desmereix gens els professors que van protagonitzar novel·les dels més grans, John Updike, Saul Bellow, Philip Roth i Bernard Malamud. Sense arribar als embolics sentimentals i violents de Norman Mailer, el Bill Stoner de Williams ha de sofrir les inclemències d'una dona sonada, que li amargarà l'existència. Pel tema i per la generació, el llibre me n'ha recordat dos que s'han traduït en català recentment. Primer, el Via revolucionària (Proa) de Richard Yates (1926-1992), i després, Quan Kafka feia furor (3i4), d'Anatole Broyard (1920-1990). La manca de diàleg entre les parelles i, sobretot, la inexistència d'uns mínims contactes prematrimonials abocaven els joves a l'infern.

Sense arribar a l'expulsió de la seva casa biblioteca, a què és sotmès el protagonista d'Acte de fe de Canetti, el calvari de Stoner és un catàleg del dolor, recompensat en l'amor a la lectura i la docència. Tot i ser un reprimit, l'evolució al campus del professor provoca la sensació que la les opcions contraculturals dels anys seixanta van ser una reacció a aquest estat de coses. Stoner és una obra mestra, una delícia per als bons lectors.