El riu de la vida

Hi ha músics que lliuren una particular batalla en favor de la bellesa. Ferran Palau és un d'aquests guerrers intrèpids. El compositor, cantant i guitarrista d'Esparreguera ha deixat constància de la seva vàlua al capdavant d'Anímic, un dels grups més interessants i outsiders del pop nacional. Dijous, en una sessió compartida amb la pianista i cantant Maria Coma, va presentar el seu debut en solitari, L'aigua del rierol. Tot un oasi en temps de primes de risc desbocades.

L'aliat de Palau en aquesta nova aventura –primer a l'estudi i ara en directe– ha estat Jordi Matas. Guitarrista enèrgic, aporta autenticitat a unes cançons senzilles i rotundes. Rierol i Al monestir desprenen una aura mística, en la qual s'intueixen els paisatges del massís de Montserrat. Els temes parlen d'experiències vitals: Tant de bo va ser escrita durant l'embaràs de la companya de Palau, la cantant d'Anímic Lousie Samson, i A tu està dedicada a la seva filla Mia. Ja sigui amb la banda al complet (violoncel, violí i trombó) o amb la companyia de Matas i el seu banjo, Palau sona molt a prop de la cançó d'autor o del folk: A sota l'alzina  i La mel i el rusc deixen constància d'aquesta vena tan austera com brillant.

Creador inquiet, Palau va tenir temps d'estrenar tres temes nous: Les bèsties –que sembla inspirada en els constes de Maurice Sendak–, La novel·la i Ariet. Per acabar, un poema de Miquel Martí i Pol musicat, No vol dir res aquest corb que ara passa. Coma va prendre el relleu amb les cançons de Linòleum, que havien sonat poques setmanes abans al Palau de la Música i la confirmen com a una de les autores amb més projecció de la nova fornada del pop en català.