Crítica
jazz
Càlida brisa
Miguel Zenón és una altra de les primeres espases del jazz internacional –i no són poques– que va rebre l'alternativa, la seva primera oportunitat de gravar com a líder, del segell català Fresh Sound. Aquell punt de partida –Looking Forward (Fresh Sound New Talent, 2002)– li va permetre exhibir unes credencials de solvència i personalitat més que sobrades perquè una de les discogràfiques més distingides de l'escena nord-americana, Marsalis Music, el posés en nòmina.
Des de llavors, la seva figura i la seva obra han anat confirmant les expectatives i la seva bufera al saxo alt ha concedit una serenor i una elegància molt especials a l'hora de combinar el jazz amb les sonoritats llatines. El seu nou disc, Alma adentro –un particular songbook del seu Puerto Rico natal–, és un revelador exponent d'aquest tarannà.
I amb aquest repertori sota el braç va embolcallar el Jamboree d'una càlida i plaent brisa. La matèria primera que fonamenta la proposta porta la signatura de grans autors de la seva terra, com ara Bobby Capó (Juguete, Incomprendido), Pedro Flores (Perdón, Amor) i Rafael Henández (Silencio, Perfume de gardenias), que ell trasllada al llenguatge del jazz i serveix en directe amb frescor i apassionament. En companyia dels mateixos músics que l'han emparat en aquesta aventura, Luis Perdomo al piano, Hans Glawisching al contrabaix i Henry Cole a la bateria, Zenón va lluir la millor versió de l'home tranquil en clau llatina.