Càlida brisa

Miguel Zenón és una altra de les primeres espases del jazz internacional –i no són poques– que va rebre l'alternativa, la seva primera oportunitat de gravar com a líder, del segell català Fresh Sound. Aquell punt de partida –Looking Forward (Fresh Sound New Talent, 2002)– li va permetre exhibir unes credencials de solvència i personalitat més que sobrades perquè una de les discogràfiques més distingides de l'escena nord-americana, Marsalis Music, el posés en nòmina.

Des de llavors, la seva figura i la seva obra han anat confirmant les expectatives i la seva bufera al saxo alt ha concedit una serenor i una elegància molt especials a l'hora de combinar el jazz amb les sonoritats llatines. El seu nou disc, Alma adentro –un particular songbook del seu Puerto Rico natal–, és un revelador exponent d'aquest tarannà.

I amb aquest repertori sota el braç va embolcallar el Jamboree d'una càlida i plaent brisa. La matèria primera que fonamenta la proposta porta la signatura de grans autors de la seva terra, com ara Bobby Capó (Juguete, Incomprendido), Pedro Flores (Perdón, Amor) i Rafael Henández (Silencio, Perfume de gardenias), que ell trasllada al llenguatge del jazz i serveix en directe amb frescor i apassionament. En companyia dels mateixos músics que l'han emparat en aquesta aventura, Luis Perdomo al piano, Hans Glawisching al contrabaix i Henry Cole a la bateria, Zenón va lluir la millor versió de l'home tranquil en clau llatina.