En el llindar de les creacions

Moebius i Dominique Mirambeau van tenir una llarga i intensa relació. Mirambeau li va comissariar diverses exposicions. Ara Mirambeau, francesa que viu a Catalunya des del 1972, ha editat el llibre Cristal saga 22 en què es barregen les il·lustracions de Moebius amb reflexions sobre el poder dels cristalls en què la realitat sembla barrejar-se amb la ficció, tal com esdevé en l'obra del dibuixant francès. De l'obra de l'editorial &Do, que es pot trobar en llibreries especialitzades i al web www.cristalsaga-do.com, se n'ha fet una edició de col·leccionista numerada amb funda amb un cristall-joia i signada per Mirambeau i Moebius, que es van conèixer arran d'un somni premonitori de Mirambeau.

Hi ha una estreta línia vermella que separa l'art d'altres expressions artístiques plàstiques amb un gran parentesc amb la pintura i el dibuix. El còmic i la il·lustració, per exemple. Tenen una naturalesa diferent tot i que també poden ser, i són, pintura i dibuix.

El còmic té, d'entrada, una vocació narrativa, que no l'ha de tenir la pintura. Però sovint aquestes categories s'intercanvien. Hi ha qui marcaria el llindar de l'art i la historieta en el fet que l'artista té consciència del seu art i el dibuixant de còmics és més aviat un artesà per encàrrec que fa productes de consum. En aquest cas, també podríem capgirar les consideracions entre tots dos àmbits. Obres d'aparença artística no deixen de ser mers objectes de producció mecànica. I, com demostra una gran part de la recent producció d'historieta, l'ànima de l'autor està per sobre de qualsevol altra consideració.

Aquestes relacions que trenquen fronteres les podem comprovar fins al 4 de juny a la galeria Miguel Marcos (Jonqueres, 10, Barcelona), on exposen Luis Royo i Rómulo Royo, pare i fill que han col·laborat junts en diferents projectes com ara les pintures al fresc d'una cúpula al castell d'un nou ric rus fins a la creació de personatges de còmic i il·lustració. El seu treball conjumina la tradició més d'autor de còmics i d'il·lustrador del pare amb la més pictòrica del fill. El resultat que s'exhibeix a Apocalypse encaixa perfectament en un espai galerístic, però que amplia la perspectiva del que és l'art. Fins i tot aquests autors amplien el seu univers a les sales de concerts amb la col·laboració del grup musical Avalanch. És una evidència que els espais de cultura caldrà optimitzar-los molt més en un concepte molt parlat, però poc practicat. Polivalència. L'art com l'entenem en sentit estricte no està sol.

Aquesta lluita per ampliar els marges de l'art també la va portar a terme Jean Giraud, que signava Gir quan dibuixava el Tinent Blueberry i Moebius en el moment d'expressar tot un univers de màgica creació. “Gir és una professió; Moebius un estat de l'ànima”, deia l'autor mort fa poques setmanes. Aquest convenciment artístic de Moebius va agafar forma quan el 2010 la Fundació Cartier per l'Art Contemporani de París li va dedicar una exposició en què es barrejaven dibuixos, il·lustracions, pintures i produccions digitals.

Aquesta expressió de l'obra de Moebius com a producte de manifestacions artístiques diverses que prenen forma plàstica, narrativa, conceptual i, fins i tot, espiritual ja es va poder veure a Barcelona fa vint anys amb una exposició que aplegava les imatges del creador amb cristalls de roca autèntics. Els poders energètics que s'atribueixen als cristalls es relacionaven amb l'univers a voltes esotèric de l'artista. No ha estat l'únic cop que ha exposat a Catalunya. L'any 2001 va presentar obres al CCCB en un festival on intervenien plegats dissenyadors, arquitectes i artistes de diferent mena.