Imatges per aturar el temps

Que Bill Viola exposi a Girona és un pur atreviment. Que a sobre li hagin acabat de concedir el Premi Internacional Catalunya i pogués aprofitar-ho per assistir a la inauguració de la mostra gironina és una inesperada, feliç coincidència, que agraeixen als esperits evanescents que aletegen als treballs d'aquest precursor del videoart tant la directora del Centre d'Art Contemporani Bòlit, Rosa Pera, com el responsable del Festival de Músiques Religioses, Víctor Garcia, que planejant una acció sonada per celebrar el desè aniversari de la cita musical van incórrer en la temeritat de demanar la col·laboració d'un artista de gran volada, aparentment inaccessible, que, vés per on, va respondre a una tal audàcia acceptant la invitació de bon grat. Una imatge de la videoinstal·lació que presenta a la capella de Sant Nicolau, The messenger (1996), una recreació extraordinàriament delicada i poètica del trànsit de la vida a la mort que embolcalla l'espectador en una atmosfera bombollejant, ha servit per il·lustrar el cartell del desè Festival de Músiques Religioses i, en certa manera, per unificar dins una mateixa aurèola d'espiritualitat i somni les propostes creatives de Manuel Saiz (Logronyo, 1961) i Toni Serra (Barcelona, 1961), els artistes que l'acompanyen en la nova exposició del Bòlit, Nits fosques de l'ànima, un títol que es banya sense complexos en les aigües inefables de la poesia de Sant Joan de la Creu i la seva ànsia per donar nom a l'inconegut i l'intangible. Que ningú no s'espanti, però: Bill Viola (Nova York, 1951) és un home profundament sensible a les interioritats de l'ànima, però prou savi per saber riure's de si mateix quan el respecte per la seva prestigiosa trajectòria es transforma en idolatria. «A vegades puc semblar normal i tot», advertia ahir aclaparat pels elogis d'artistes i admiradors que li retien tribut pel seu mestratge. Tenia raó: a vegades és tan normal que arriba a ser sensat i tot, com quan va puntualitzar que «Déu no hi és mai, a les guerres que es declaren en nom seu», o que l'art, per la seva capacitat de transmetre experiències universals, ha de tenir una posició central en el debat polític i social del món, o que la tecnologia, la màquina, no té cap importància si no és en relació amb qui la manipula, remetent-se a la famosa sentència del Dalai Lama segons la qual una forquilla pot servir per alimentar l'altre, o bé per matar-lo. Viola, que entén la imatge videogràfica com una ocasió per aturar el temps, per fer-lo visible, tenia previst crear la seva pròpia suspensió espiritual abans del dens programa d'activitats que l'espera a partir de dimarts a Barcelona, amb motiu de rebre el Premi Catalunya, passant el cap de setmana a Cadaqués i el cap de Creus, que són també una forma d'experiència religiosa.