Eureka, el cub de Rubik

Em refereixo a aquest cub no per jugar i passar el temps, sinó perquè he vist que en tintoreria s'hi presta molta atenció per poder definir amb precisió el color que vulguem donar a les coses o a les situacions que l'exigissin. Aquest cub entre tecnològic i industrial, referit al color, ofereix mil tons diferenciats oscil·lants entre les gammes que van del vermell al blau passant pel groc. El cub mostra i especifica químicament el color cercat; només cal prendre en consideració les indicacions del laboratori per obtenir industrialment a la realitat el color desitjat. Entre les polaritzacions predeterminades tot és possible.

El que queda clar de tot plegat és que dius el color que vols i se t'ofereix tot seguit. Transposem-nos ara a la política [tot verificant que s'ha convertit en una de les belles arts: obtenir uns resultats que són acceptables si resulten insòlits dins de la seva previsibilitat], que consisteix només a manipular uns mots prèviament reservats i en circulació que ràpidament deriven vers el que hom vol fer creure i desitjar.

Els artistes en realitat tampoc fan altra cosa que mostrar-nos el que ja estava previst: diuen que experimenten i que volen explicar-nos el sentit de l'existència, de les lluites, dels rics, dels pobres o dels pescadors de canya empobrits perquè no poden feinejar. Res, només mostrar el que tothom sap i és evident: joc i encanteri, al cub ja hi era tot. Tintorers, polítics i artistes, satisfets; i nosaltres, engalipats.