Cosmopolitisme real, ara!

Barcelona, tal com hem pogut comprovar amb el Primavera Sound, és líder en cosmopolitisme. “Ciutadans d'un lloc anomenat món”: això, com a mínim, és el que ven la publicitat de la coneguda marca de cervesa que patrocina aquest multitudinari esdeveniment. Passa, però, que massa sovint aquest món es redueix a una cultura: l'anglosaxona. I la presumpta pluralitat i riquesa de tot plegat esdevé un vernís superficial, igual que una capa de pintura aigualida. Però, per sort, el país i la capital no s'acaben al parc del Fòrum.

Hi ha artistes, com el catalanoalgerià Yacine Belahcene, que ja fa molt de temps que practiquen el que, inspirant-nos en el moviment 15-M, podríem anomenar cosmopolitisme real. El seu darrer projecte, The Oriental Groove, uneix el rock amb les sonoritats del nord d'Àfrica i de l'Orient. Dijous, a l'Auditori, Belahcene va cloure la gira de presentació del disc Parabòlic amb un concert en què a la banda de rock s'hi va afegir un quartet de corda i un trio amb percussió, flauta ney i qanun. Presidint-ho tot, el llaüt del músic grec Yannis Papaioannou. I, a l'escenari, un grapat de convidats. La veu de l'algeriana Amel Zen va acompanyar Belahcene en la major part dels temes, com ara l'atmosfèrica Umna i En va emigro. Amb Le Petit Ramon va viatjar cap al rock oriental amb la inèdita Ya dilali. Gerard Quintana va posar veu a la nocturna Gàbia d'estrelles, un tema propi del disc Deterratenterrat. I Fermin Muguruza va reaparèixer amb l'enèrgica Parabol i la combativa Yallah Yallah Ramalla. I un retrobament: el de Cheb Balowski, banda originària de Yacine, amb què van recuperar Paloma. Per acabar, interpretació col·lectiva de la popular berber Sawyé. Amb nota.