Els arbres i el bosc

Els arbres no et deixen veure el bosc, diu el refrany. I em sembla que la saviesa humana que conté l'expressió és idònia a l'hora d'acostar-nos a la polèmica i la campanya d'ocultació que ha acompanyat la publicació d'Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d'Auschwitz (Lleonard Muntaner), el nodrit volum que ha coordinat el poeta, assagista i traductor Arnau Pons.

Tècnicament, el llibre és la continuació del debat que va suscitar l'aparició, a la revista Benzina, d'una mostra d'un recull d'aforismes, Viure mata (2006), de l'escriptor Abel Cutillas. De seguida, la nòmina dels participants en la controvèrsia es va ampliar: Idith Zertal, Agustí Colomines, Arnau Pons, Abel Cutillas, Enric Casasses i Xavier Antich. A mesura que creixia la temperatura i la fondària de l'intercanvi, la premsa es va arraulir i va tancar en fals la discussió.

Paral·lelament, va augmentar la llista d'obres qüestionades fins a abastar els darrers llibres de Miquel Bauçà, el cartell de les Festes de la Mercè de Perejaume (2004), el bloc de Taller Llunàtic de Tomàs Cabot i Josep Albertí (2006), l'assaig de Maria Muntaner sobre la pràctica interartística de Josep Albertí (2009) i les actes d'un congrés sobre Bauçà (2009).

S'imposava la recerca d'un suport més generós com a plataforma de la disputa, i d'aquí va néixer Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d'Auschwitz. Un cop aparegut el llibre i vista la solidesa intel·lectual de l'argumentari de l'extensa bateria de participants de luxe (com a tast podem citar Fina Birulés, Jean Bollack, Emmanuel Faye, Henri Meschonnic...), es van disparar les alarmes. Calia silenciar el llibre i l'operació s'ha dut a terme amb els recursos de qui se sent amenaçat per la força de la crítica: la desqualificació, el personalisme, la indiferència, la inhibició...

El que sincerament em preocupa és que certs arbres puntuals no deixin veure el bosc conjunt d'un llibre d'aquesta magnitud. El llibre tracta a fons d'una sèrie de qüestions que són decisives per a la nostra societat en aquests moments, qüestions com ara la funció de la universitat, l'Holocaust, la llibertat d'expressió i els seus límits, la capacitat de diàleg, l'alteritat, la responsabilitat ètica i cultural, la tolerància i la intolerància, l'irracionalisme, la violència, la discriminació, l'odi, el perill de la mitificació, la reificació, la banalització, el rigor, el negacionisme, el col·laboracionisme, el ressentiment, la reflexió i l'actitud crítica, l'autocrítica, el relativisme, la indústria cultural, la lectura i la deslectura, el valor de la història, la consciència i la inconsciència, el cinisme, el derrotisme, la decepció...

Personalismes a banda, no ens podem permetre la pèrdua d'un llibre tan actual, incisiu i necessari.