cultura

art

istades

Madonna, art i videoclips

Ara que fa pocs dies que s'ha clos el festival Screen i la fira Loop i que Barcelona ha estat per uns dies la capital mundial del videoart, val la pena llançar una reflexió sobre la poc estudiada relació entre videoart, arts visuals i el gènere del videoclip musical. Amb un propòsit bàsicament promocional i comercial, el videoclip, malgrat que se'l classifiqui dins de la cultura popular, pot arribar a ser, però, un exercici de gran creativitat artística de la mateixa manera que ho ha estat també la publicitat.

Com passa amb el cinema, la història de la pintura ha esquitxat l'estètica d'alguns videoclips cèlebres. Un exemple pot ser el clip de Losing my religion, dels REM, amb una estètica clarament relacionada amb la pintura barroca i de Caravaggio i fins i tot amb el constructivisme rus. A l'època daurada del videoclip, a mitjan anys vuitanta, Peter Gabriel, en el magnífic clip de Sledgehammer va introduir elements que recorden les pintures de Giuseppe Arcimboldo i Jackson Pollock.

Madonna (que visitarà Barcelona els dies 20 i 21 per actuar al Palau Sant Jordi) ha estat una de les artistes que més cites ha fet de la història de l'art en el seus videoclips. Ella mateixa és una coneguda col·leccionista d'art i el seu fons, valorat en milions de dòlars, comprèn obres de Picasso, Hopper, Frida Kahlo (l'interès internacional per la qual va pujar com l'escuma des del moment que la diva del pop s'hi va interessar), Léger, Dalí, Man Ray i Damien Hirst. Ja des de ben jove, Madonna va tenir contacte amb artistes. En els seus anys de jove ballarina a Nova York, la cantant va freqüentar el cercle de la Factory d'Andy Warhol. L'artista la cita en els seus diaris perquè Madonna acostumava a dormir en el sofà de casa de Keith Haring. També és sabut que la cantant va tenir una breu però intensa relació amorosa amb el malaguanyat pintor Jean-Michel Basquiat.

Si hi ha una artista que apareix de manera recurrent als videoclips de Madonna aquesta és la pintora Tamara de Lempicka (1898-1980), de què la cantant també és col·leccionista. Alguns dels quadres de Lempicka, que es va fer cèlebre als anys 30 per la seva estètica art déco, apareixen directament a l'inici del vídeo Vogue, dirigit pel director de cinema David Fincher (Seven, La red social) i un dels millors videoclips de Madonna i de la història del pop. En aquest vídeo també s'hi copia literalment el fotògraf de moda i gran retratista Horst T. Horst, quan la cantant apareix asseguda d'esquena amb una cotilla blanca. Una al·lusió anterior a Tamara de Lempicka també es pot trobar a l'inici del vídeo Open your heart, en què els nus femenins de les pintures Andròmeda i de La Bella Raphaela coronen un edifici, així com a Express yourself, en què de nou el director David Fincher cita de Lempicka però també l'estètica futurista del film Metròpolis de Fritz Lang. Si filem més prim, trobem referències als retrats de Richard Avedon al clip American Pie, als vídeos de Tony Oursler a Bedtime Story i al retrat de la germana de Dalí a la finestra a La isla bonita.

Els vasos comunicants de Madonna amb el món de l'art han tocat de prop un artista català. Fa uns anys, el fotògraf lleidatà Jordi Bernadó va rebre l'encàrrec directament de la cantant de fotografiar totes les etapes d'una de les seves gires mundials. Bernadó, conegut pels seus paisatges plens de segons sentits i en què mai no apareix gent, va rebutjar una oferta que l'hauria obligat a canviar radicalment d'estil, tot i que la cantant li deixava absoluta llibertat per treballar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.