Soledat, versió pista

Sergi López va acceptar el repte del Festival Temporada Alta de construir un monòleg. Havia de ser el seu retorn al teatre, un punt nostàlgic després de la carrera d'èxits a la gran pantalla. Va presentar Non Solum i no l'ha deixat de representar, tant en català com en francès. Quan encara reconeix que té una gira pendent per teatres en castellà, debuta en la versió de pista de circ. És una oportunitat que l'atrau. Com va ser la proposta deshonesta del director del festival de tardor, Salvador Sunyer. López construeix una història impossible de personatges que es doblen, que xoquen en una mena de cabina de vaixell dels germans Marx. En realitat és ell sol, ben acompanyat d'un públic que riu sorprès de no perdre's en aquell discurs de converses tallades d'un actor que practica una mena d'esquizofrènia artística.