“Tot està per fer, i tot és possible”

Pep Guardiola va necessitar més de mitja hora per pair-ho. Tancat als austers camerinos del Palau Sant Jordi, es posava les mans al cap i no parava de comentar la seva actuació amb els seus companys d'escenari, Sílvia Pérez Cruz i Lluís Llach. Junts van protagonitzar el moment més emocionant de l'històric concert d'abans d'ahir Les nostres cançons contra la sida, que va reunir la flor i nata de les generacions més populars en actiu de la nostra música (la Nova Cançó, el rock català, el pop independent i la rumba). I allà al mig, resplendent tant o més que els altres, un entrenador de futbol. “Sort que he llegit el text de Martí i Pol –va agrair–, perquè si l'arribo a dir de memòria i m'entrebanco!”

Guardiola es va presentar amb l'habitual obsessió de fer les coses ben fetes: a l'assaig previ que Llach va organitzar a Parlavà va demostrar que se sabia el text de Martí i Pol d'una tirada, però li va aconsellar que optés per una lectura natural. “Estar dalt d'un escenari davant de tota aquella gentada fa pujar l'adrenalina moltíssim i no és fàcil”, van argumentar. El cert és que Guardiola va declamar el fragment d'Ara mateix amb molta dignitat, al costat de la veu màgica de la mussa de la cançó catalana, Sílvia Pérez Cruz, i acompanyat al piano pel poderós mestre Llach.

“Em sembla que no em tornareu a enredar més”, se'n reia, tot i que en realitat se sentia molt feliç i satisfet. Tenia bones raons. Com tots els artistes que hi van participar, icones com ara Sisa, Peret, Gerard Quintana i Els Amics de les Arts. Tothom se sentia orgullós d'haver col·laborat, juntament amb el públic, per aconseguir una important quantitat de diners que permetrà contrarestar les salvatges retallades del govern estatal contra la recerca que s'està fent al Clínic i Can Ruti. Una retallada que podria suposar un retard de deu a quinze anys en la vacuna, i que implicaria, per tant, que als malalts (dels 16.000 infectats pel virus a Catalunya), se'ls robi de deu a quinze anys de la seva vida. La reflexió en els camerinos es repetia: “Com poden dormir tranquils aquells que han ordenat les retallades?, en quin món vivim en què és més important un banc que la vida de les persones?” Natxo Tarrès, de Gossos, va veure-hi més enllà: “Només espero que el dia que la vacuna sigui una realitat, la indústria farmacèutica es recordi dels que hem estat al Sant Jordi, i que la patent sigui assequible per a tothom, incloent-hi el segon i el tercer món.” Tant de bo algun dels convidats de la llotja tingui clar aquest missatge. Perquè, com va dir Martí i Pol per boca de Guardiola, “tot està per fer, i tot és possible.”