Ningú no afluixa

Triplet de 9! El món casteller va viure un cap de setmana molt productiu, amb tres castells de 9 amb la firma de tres colles distintes. Ningú no afluixa.

Els Minyons de Terrassa tenien un compromís seriós a Cornellà de Llobregat, on van encapçalar el cartell de la diada de la festa major de Corpus, i la veritat és que el van superar amb nota alta i transmeten molt bones sensacions: “No ens volem pressionar, però és clar que el 2 de 9 l'assajarem i el treballarem per portar-lo a plaça per la nostra festa major” (1 de juliol), explicava el cap dels Minyons, Albert Pérez, poca estona després que els seus haguessin descarregat un 2 de 8 sensiblement millorat respecte del que van fer a Mataró la setmana anterior.

En segona ronda, els terrassencs van atacar el seu primer castell de 9 de l'any i, com sempre passa en aquestes situacions, i encara més quan es presenta una alineació amb cares noves i gent molt jove en posicions molt compromeses, els nervis costa molt controlar-los. De totes maneres, la categoria de la colla va fer-hi la resta i el 3 de 9, que fins a coronar-se va mantenir la mida correcta, es va acabar defensant amb duresa però sense arribar a situacions de perill real. Els Minyons van rubricar la seva actuació més valuosa del curs amb el seu segon 5 de 8, també mogut, però sota control.

Dissabte, els Castellers de Vilafranca van firmar la millor actuació del cap de setmana a Olesa de Montserrat, on van descarregar un magnífic 3 de 9, el segon d'aquest curs, que van acompanyar d'un 4 de 8 amb l'agulla, que el tronc va resoldre sense ni despentinar-se. Al comiat, la colla va plantar el pilar de 7.

Paral·lelament, a la plaça del Pati de Valls la Colla Joves arrencava la seva actuació atacant el 3 de 9. Amb Sant Joan a tocar i amb els administradors de Vilafranca indecisos, la Joves va presentar les seves credencials, però va quedar a mitges. El castell va pujar decidit però incontrolat i després de coronar-se va caure. La Joves va completar després el seu segon 5 de 8 de l'any i va sortir de plaça reforçada –malgrat tot– del combat.

La

jornada