Novel·la
Jordi Capdevila
L'amor en temps de guerra
En Tòfol escriu: “Espero que el jove que arreplegui el llibre sàpiga mantenir viva la memòria de tanta gent anònima que va lluitar i va morir per uns ideals, que s'adoni que l'amor ho pot vèncer tot, que sigui conscient de totes les persones que es van sacrificar per ajudar els altres...” Són les paraules que el protagonista del llibre Ara que estem junts dirigeix al seu germà bessó, al qui no podrà tornar a veure, perquè sàpiga què va passar al seu entorn des del dia de l'alçament militar franquista fins als temps actuals. És una radiografia familiar que permet entendre globalment la tragèdia col·lectiva viscuda amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.
El llibre té un valor afegit: la recuperació d'un bocí més de la memòria històrica, encara tan mutilada del tràgic conflicte que va trasbalsar el nostre país fins al punt de capgirar-ne el destí; i elaborada per un escriptor jove que bé podria ser besnét de qualsevol dels seus personatges, que llegim com la van patir. És una novel·la de maduresa escrita per Roc Casagran, nascut el 1980, i que ja ha deixat petjada amb tres novel·les més i quatre poemaris.
El rastre poètic de l'autor es perfila en la figura de Tian, el germà del narrador, un lletraferit amb una salut dèbil que viu immers en el món de la ficció i que alimenta la seva realitat vivencial amb els personatges i les històries fantàstiques. És el contrapunt del narrador, tant enèrgic i decidit per resoldre tots els problemes de la vida diària, com negat per comprendre la riquesa de la creació literària; dos personatges tan diferents com ben caracteritzats que comparteixen protagonisme amb el seus pares i amb la xicota del narrador, un altra protagonista fascinant.
L'esperança del retrobament
Ara que estem junts és una història de guerra, d'exili i de violència, però també una història d'amor, d'aquell primer amor trencat per la forçada llunyania física, però que resta ben tatuat en els sentiments íntims personals fins al punt de sobreviure anys i panys per l'esperança d'un retrobament. És una història d'amor que no frenarà ni la brutalitat d'una guerra, ni la violència psíquica d'un exili en un camp de refugiats, ni el retorn a la vida normal en un país allunyat i, encara menys, la incertesa de no tenir ni el més mínim rastre de la persona estimada.
A més, el relat és prou atractiu per aconseguir eixamplar coneixements bàsics d'un temps i d'un país perquè, com diu el protagonista, “sense memòria, només som sorra fràgil de platja”.
És una història ben tramada, escrita amb fluïdesa i amb un llenguatge acurat i precís que arrodoneix la solidesa del relat.
