cultura

!

truquen

Tal com està la cosa...

No sóc jo qui ho planteja així, però cal reconèixer que ja no ens hem d'estripar les vestidures: els diners no tenen altre origen que una màquina de fabricar-los i un club que se'n possessiona; i les obres d'art responen, a l'època de la seva reproducció industrial –Walter Benjamin dixit–, només a la satisfacció personal que puguin produir i no pas als pretesos valors arcaics d'autoria original.

En tenim ara l'exemple a l'exposició homenatge a Rafael on es mostren obres del gran mestre del renaixement italià que, per atendre els repetits encàrrecs que se li feien de les seves troballes d'icònica plàstica, va establir un autèntic taller artesà d'imatges per poder satisfer els seus clients (diguem que no fou l'únic creador que es trobava en aquestes circumstàncies).

Un exemple flagrant el tenim en un dels seus millors i impactants quadres de darrera producció, La transfiguració, quadre de grans dimensions, complex com el que més tant icònicament com en intenció i temàtica representativa, a què ara no em refereixo, i que es troba ben guardat a la Pinacoteca Vaticana de Roma; obra, però, de la qual hi ha una còpia d'època al mateix Museu del Prado i que és la que ara s'exhibeix.

El que importa no és quin és l'original, el fet directament de mà de l'autor, sinó que impacti la troballa, la motivació icònica o executiva. Sol LeWitt ho deia clar: un bon oficial ho pot fer tot; l'important no és l'autoria sinó el plaer que produeix l'objecte posseït.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.