De Tàrrega ençà

Quan un cicle el dissenya un músic, venturosament es nota la diferència. Així ha passat en el conjunt de les sis sessions musicals que ha programat el pianista Daniel Blanch per a l'Associació Joan Manén. Impulsats pel fervor en reivindicar merescudament la faceta de compositor del que fou gran violinista, l'empenta s'ha vessat cap als compositors i intèrprets catalans.

Així, en el recital que cloïa la temporada, Alex Garrobé ens va regalar amb una actuació plena de matisos d'alguns dels compositors amb obres per a guitarra des de Francesc Tàrrega (1859-1909) cap aquí. Després d'un tast dels seus brevíssims Cinc preludis va voler palesar el gran canvi tècnic i estètic amb l'única obra per a guitarra sola, Fantasia, de Robert Gerhard (1896-1970).

Va finalitzar la primera part amb una peça amb molt de cos –d'“orquestral” la va qualificar l'intèrpret– de Joan Manén, la Fantasia-Sonata Op. A 22, que també va ser la seva única obra per a guitarra. Va ser magnífica. Integra, entre altres obres, el nou disc que ha editat Columna del guitarrista. L'obra va plaure al compositor, que tot seguit va orquestrar-la i la va titular Divertimento.

La segona part la van integrar la Cançó i dansa núm. 13, de Frederic Mompou; Phrase, de Joan Guinjoan, i una Sonatina, de Carles Suriñach, molt ben narrada. La sorpresa va ser sentir en directe una obra evocadora, Danzas de las tres princesas cautivas, de Carlos Pedrell, nebot de Felip Pedrell nascut a l'Uruguai i que va estudiar aquí amb el seu oncle i a la Schola Cantorum de París, que dirigia Vincent d'Indy. Obres seves també figuren en el disc esmentat.

Les tres propines, amb un públic entregat al guitarrista, van fer lluir l'intèrpret: Adelita i Capricho árabe, de Tàrrega, i un fragment de Platero y yo, de Regino Sáenz de la Maza, que es va arrelar a Barcelona creant escola en la seva peculiar tècnica interpretativa.