format
espontani
Ens espatllem amb els anys
Podria haver estat una ironia colossal que RL, un dels principals personatges de Tot, la primera novel·la de Kevin Canty que es tradueix en la nostra llengua i publica Empúries, sigui propietari d'una botiga de pesca que ofereix un servei de guia pel Bitterroot, un dels rius més populars entre els pescadors de Montana, no gaire lluny de Yellowstone. I ho podria haver estat perquè RL va ben perdut. Com Layla, la seva filla, de només dinou anys, que enyora Daniel, el noi que estima, perquè fa mesos que està estudiant a Rússia, que se sent rebutjada i sola i que s'enamora d'Edgar, que està casat, que té un nen petit i força més anys que ella i que treballa de guia amb RL. I encara hi ha June, que és vídua, que és amiga de RL i que va viure una època propera a la felicitat amb el seu marit, que fa anys que és mort. Li queda Rosco, el gos, i després, només la casa, i, després, ni això perquè la ven. “M'han dit que estàs podrida de diners”, li diu Layla. “No exactament, però hi estic més a prop que abans.” I, encara hi ha Betsy, la més hippy i la que ha canviat menys, que va ser amant de RL, que viu a la vall del Swan i que ara té un càncer. Desoladora, la casa on viu. I la família. De fet, tots els principals personatges d'aquesta novel·la ben escrita, però no gaire original, de capítols curts, de caràcters ben treballats i carregada de sensibilitat tenen el mateix sentiment de pèrdua que té June. No són tan diferents. Potser això cansa una mica. Tampoc Layla, tot i que, per raons òbvies, no té tant de passat on haver naufragat. “El temps ho anihila tot”, llegeixo en un moment. I, en un altre, Layla diu: “ La gent no es fa gran. Només s'espatlla.” Tot, però, no és una novel·la pessimista. Sempre hi ha una llum o un bri d'esperança o un cop de sort que anima tots aquests personatges, encara que només ho suggereixin, que no ho acabin de formular. Hauria d'haver-nos-ho explicat Kevin Canty? A mi em sembla que sí. Però es rabeja en aquest instant llarguíssim de desorientació i de pèrdua, quasi tot un grup de vides.