Adéu a la Barbier-Müeller

Barcelona és especialista a crear finestres i aparadors pensant en l'atracció de forasters. En termes internacionals, la Barcelona attraction s'ha exhibit més com a pubilla del Mediterrani que com a capital de Catalunya. En són franques mostres d'aquest exhibicionisme femení la proposta d'Eurovegas i la rivalitat amb el Pireu per una estació marítima que els xinesos busquen com a punt estratègic en aquest mar petit i convuls, bressol de cultures i civilitzacions. La notícia que la col·lecció d'art precolombí Barbier-Müeller deixa el carrer Montcada per tornar a Suïssa no ens ve de nou.

Barcelona accepta bé tot el que ve de fora i poques vegades treballa a fons de cara endins. Mentre ha tingut el Museu Etnològic en stand by ha mantingut una molt bona col·lecció estrangera d'art precolombí que ha promogut activitats culturals d'alt nivell en un àmbit de coneixement en què Barcelona era neòfita. Ara, però, la Casa de les Llengües com a projecte i amb l'edifici ja acabat no obrirà i ja es parla d'obrir un museu de les cultures del món, pensant en el model del Quai Branly de París, que té una tradició arrelada a l'antic Musée de l'Homme, que aquí no atraparem mai.

La marxa de la Barbier-Müeller ha aixecat protestes en el món de l'art, si bé intentaran substituir aquesta col·lecció per una altra, acabat el període de concessió a Barcelona. Si la ciutat mirés cap endins, hi ha molt bones col·leccions d'art de l'Àfrica i d'art primitiu d'altres cultures que cal revalorar. Provenen de col·leccionistes i viatgers, apassionats de l'experiència de l'alteritat, que no veuran mai compensat el seu esforç ni tindran cap reconeixement públic. Col·leccions que qualsevol dia sortiran a subhasta, perquè Barcelona ha preferit pagar lloguers estrangers i afavorir col·leccions foranes que valorar les pròpies. Ja seria hora de posar un cert ordre i canviar la tònica que hi ha hagut fins ara.