Batalla de versos

El filòleg i traductor Iban L. Llop (Borriana, 1975) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser (Sardenya). Col·laborà amb l'Ateneu Alguerès, on fa classes de la literatura. D'aquesta estada a l'illa italiana brolla la poesia que Llop ara presenta: Batalles de Sardenya, premi Ibn Jafadja Ciutat d'Alzira del 2010.

Llop ha publicat els poemaris Fustes corcades (1997), Pell de salobre (1998), Blue Hotel (1999), Llibre de Nàpols (2002) i Crònica de Calàbria (2009), i ha rebut premis com ara l'Espriu o l'Alfons el Magnànim.

Batalles de Sardenya és un recull dividit en quatre parts (Derrotes, La veu dels altres, Cròniques de la SP-42 i Batalles de Sardenya) on l'autor, d'una manera aparentment plana i directa, ens ofereix uns versos que ballen al so de la música italiana, una música que ja ha sonat en llibres seus dedicats a Calàbria i a Nàpols.

Iban L. Llop és un bon coneixedor de la paraula que sap enlairar amb els seus versos plens d'una atmosfera íntima capaç de retornar al passat o de viatjar fins a un present marcat per la presència de l'illa. El primer apartat del llibre consta de nou poemes on l'autor presenta un espai marcat per un temps passat, i a través del record s'endinsa en les derrotes de les coses perdudes. En el poema Fotografia, diu: “Entraré a la casa amb por d'espantar / la pols adormida sobre les coses.”

Les coses són allò que forma la memòria del poeta: “Sota uns vells pantalons / trobaré les fotografies. / La pilota ben agafada, al costat del meu cosí.” En el segon apartat ens presenta els llibres que l'han acompanyat, com a Biblioteca: “Company de navegants exhaustos / després de cada batalla, / assistec temorós al canvi / de guàrdia. Jo el covard, / el traïdor reclòs sempre / entre aquestes parets, qui tots ha volgut ser / i a qui només l'olor de la Biblioteca recorda.” Les cites dels autors que acompanyen els versos són referents del poeta: Borges, Carver, Maragall, Granell, Elliot, Dante...

La tercera part del llibre està format per setze haikus on el poeta reflexiona emetent un flaixos poètics: “Des del turó, / la darrera batalla / fa olor de murtra.” Finalment arribem a l'apartat que dóna nom al llibre, Batalles de Sardenya, en què Llop inicia un monòleg en què passa comptes del pas del temps com un riu que flueix lentament cap el mar. Al poema Seddori, afirma: “Jo no vull escriure poemes. Enyore encara les batalles / d'armadures i espases. / Fart / de saber-me sempre en el dubte, / la immensitat de l'esplanada / on sense remei m'aboque.”