Crítica
clàssica
Festa pretorial
El dia 21 de juny promogut com a Festa de la Música per l'aleshores ministre de cultura francès Jack Lang no es podia celebrar millor que amb el concert que proposava Jordi Savall. Va reunir músics de les dues formacions que habitualment dirigeix i va incorporar músics joves postgraduats de fa poc, molts d'ells provinents de l'ESMUC. Va triar obres de Michael Praetorius (1571-1621), un compositor molt religiós de cognom Schulteis, que va llatinitzar. Va compondre 1244 motets i corals, va arribar a ser prior del monestir de Ringlheim quan ja havia viatjat molt i un dels seus reculls de música profana –312 peces– més coneguts, les danses del Terpsichore, musarum aoniarum quinta (1612) a 4 i 6 veus, és fruit dels seus viatges a França. En aquella època les composicions viatjaven només amb l'escriptura melòdica i cada conjunt musical les instrumentava segons el seu gust o possibilitats. Això no obstant, s'ha anat fent un cànon interpretatiu ja que la instrumentació de Savall i la que ha fet en un enregistrament el conjunt suec Westra Aros Pijpare són molt semblants. A les danses es van intercalar Canzoni da sonare, de Giusseppe Guami i Giovanni Gabrieli. Les d'aquest darrer són citades com a exemple per Praetorius en la seva obra monumental Syntagma Musicum, com explica Josep M.Vilar en el programa.
La vitalitat de fer música que caracteritza Jordi Savall va fer que el concert, amb 25 instrumentistes, fos un autèntic crescendo. Amb grans moments com la seva part solista a La Canarie, la solemnitat de les gallardes i l'emoció de l'entrada de flautes i cornamuses. Realment va ser una festa.